Les males condicions de la fàbrica d'esmolar ferro i fer claus de la font del Sitjar, l'enrunament del molí polvorer de Miquel Xauvet a la Manola i sobretot l'incendi d'un magatzem de pólvora i plom, propietat de Joan Oliveras, mestre de cases, el 1718, al centre de la ciutat de Girona, varen fer que el Ram de Guerra es plantegés la necessitat de la construcció d'un recinte fortificat més segur i aïllat del centre urbà, capaç de convertir la ciutat en la Gironne, villefort de l'Espagne (1694) com l'anomenava el cartògraf Nicole De Fer ("Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes il·lustrades de Francisco de Zamora", Montserrat Molí Frigola).
El magistrat, escriptor i viatger espanyol Francisco de Zamora (1757-1812), al seu "Diario de los viajes hechos en Cataluña", de totes les estructures defensives de la ciutat, aprova únicament la construcció del nou polvorí en una zona "de pizarra... plantado de viñas. y .de casas dispersas... bastante capaz y bien construído".

(Ampliar) - Bosquejo de la cituacion en donde se propone colocar el almacen cencillo de polbora. 1755. Archivo General de Simancas. El polvorí i el cos de guàrdia marcats amb les lletres G i H.

Les darreres defenses construïdes durant la segona meitat del segle XVII seguint la cresta de la muntanya i que dominaven la ciutat, la vall de Sant Daniel, el començament de les Gavarres i defensaven la part est i sud-est, eren el reducte del Capítol, forts del Calvari, Condestable, reina Anna i Caputxins, el Polvorí i el Cos de Guàrdia, i la torre d'Alfons XII, construïda al segle XIX en el lloc on hi havia el reducte de la ciutat que va ser volat pels francesos el 1814, al final de la Guerra del Francès.

(Ampliar) - Plano, y Perfiles de una Almacen Cencillo, para 2500 quintales de polbora, que se propone executar, en las ymediaciones de la plaza de Gerona. Plano, Vista y Perfil de un Cuerpo de Guardia para custodiar dicho Almacen de Polvora. 29 de desembre 1755. Miguel Moreno. Archivo General de Simancas.

Durant la Guerra del Francès va ser utilitzat com hospital de sarnosos. L'actual edifici és el resultat d'una reconstrucció de 1924. El Cos de Guàrdia no va ser intervingut, i per aquest motiu presenta un estat molt més enrunat. D'aquest darrer cal destacar-ne les dues torretes o grans garites situades en angles oposats.

(Ampliar) - Escut al portal de l'edifici del Cos de Guàrdia. Es tracta de l'escut del rei d'Espanya, amb les armes de Castella (un castell), de Lleó (un lleó), de Granada (una magrana, a la part inferior) i al centre un òval amb tres flors de lis de la dinastía Borbó. Va ser usat des del regnat de Felip V fins al final del d'Isabel II (1868) i, de forma puntual, des de 1875 fins 1931 durant la II Restauració borbònica

(Ampliar) - Incendi forestal que s'inicià a la Font de la Pólvora i gairebé arribà a les Gavarres. 21 de juliol 2015. Jordi Ribot Puntí. CRDI - Ajuntament de Girona

---

L'itinerari de la muralla
------Articles històrics i reportatges fotogràfics dels diversos trams de les muralles de la ciutat.

---