El pont més nou de Girona, que va ser bastit l'any 1995, essent-ne els autors els arquitectes Antoni Blazquez, Lluís Guanter i Pere Solà, comunica el Passeig de Canalejas amb Sant Feliu, el carrer de Calderers i el carrer de la Barca, tot travessant l'Onyar. Aquest és el darrer pont sobre l'Onyar exclusivament peatonal en direcció nord. Per a molts visitants, creuar aquest pont és l'inici de la seva visita al Barri Vell de la ciutat, des del aparcaments per a turismes i autobusos situat al costat del Parc de la Devesa.
La perspectiva que, des d'aquest pont, es té de Girona és la més típica: en primer terme, les cases del riu; més enllà, les torres de Sant Feliu i la Catedral. També és un excel·lent punt d'observació de la fauna fluvial de l'Onyar: des de les emblemàtiques carpes o els ànecs collverd, a les espècies menys espectaculars, com peixos sol o els gardins i les gavines i gavians, sobrevolant l'espai.
En creuar el pont, el visitant el troba amb la presència física d'una llegenda de Girona: la del Cul de la Lleona. El fet que es digui que la tradició obliga a besar-li el cul a aquest animaló enfilat en una columna al costat del campanar de Sant Feliu, fa que sempre s'hi vegin grups de visitants fent cua per enfilar-s'hi i acomplir amb el ritual establert.
L'espectacularitat de l'indret s'accentua més de nit: ultra el conjunt de les façanes il·luminades de Sant Feliu i la Catedral, retallades sobre el cel fosc, el mateix sòl del pont està il·luminat, el que dóna al conjunt un aspecte d'irrealitat.
|
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |