La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els orígens.

Seguint la tradició, sembla que existía un martyrium en aquest indret a partir del segle IV, després del martiri de Sant Feliu, que esdevindria un important centre de culte i peregrinació entre els segles V-VII. L'existència d'un cementiri a la zona ho provarian els sarcòfags del presbiteri de l'església, les tombes d'inhumació trobades a l'àrea i un possible columbarium del segle III. Segons M.A. Chamorro Ben aviat la tomba del màrtir Feliu desdevindria "martyrium" i església martirial [...] que s'hauria monumentalitzat amb l'aparició de la "memoria" al voltant de la qual trobariem el cementiri cristià.

Aquesta edificació inicial evolucionaria al segle VII, en època visigòtica, per esdevenir una basílica dedicada al màrtir, basílica probablement de tres naus de dimensions reduïdes; Julià de Toledo, en la seva Historia Excellentissimi Wambae regis, explica com el rei Recared, a finals del segle VI, havia ofrenat una corona d'or a la tomba de Sant Feliu que hi havia a la ciutat de Girona (1). El bisbe i historiador Gregori de Tours (538-594), en la seva obra De Gloria Martyrum fa entreveure el seu coneixement de l'existència d'aquest temple.

Segons el testimoni d'Ildefons de Toledo (607-667), el bisbe Nonnit (621-635), en l'exercici del seu càrrec, visitava sovint el sepulcre del sant, i del 891 es tenen dades d'una butlla del papa Formós al bisbe Servusdei en la que s'esmenta la seva cocatedralitat, junt amb Santa Maria, i per tant la importància que tenia el temple.

L'edificació romànica.

De l'església anterior a la construïda al segle XIV, datable a final del segle XI o principis del XII, de tres naus, es conserven restes a les parts baixes del temple actual. En el treball que ha realitzat Chamorro, considera els arcs de mig punt sobre grans pilars de pedra a l'alçada del trifori, una sólida estructura amb gruixos de pilars de 2x2 m damunt els quals els arcs de mig punt separen la nau central de les laterals, solidesa i estructura típica del romànic. A partir dels trifori, en el que apareixen columnes i capitells romànics, l'església esdevé gòtica ambles típiques voltes de creueria, l'alçada de les quals permet bastir grans finestrals amb vitralls de colors. Per tant, les parts baixes conservades després del setge de Felip l'Ardit (1285) són romàniques, i les altes, gòtiques.

Del segle XIII es té documentada l'existència d'un claustre (2), i ja en el segle XI un refectori i dormitori, unes cases per canonges i un cementiri, a l'actual capella de Sant Narcís; en la documentació de les obres del segle XIV s'esmenta l'existència d'un campanar romànic la ubicació del qual es desconeix, i que estaria situat a la banda nord de l'església. El 1230 s'esmenta el muro novo i es documenten les escales de Sant Feliu; diversos documents testamentaris acompleten aquestes referències a obres sobre el temple romànic (3).


Sepulcre exterior de l'església de Sant Fèlix.

Les obres del segle XIV.

A finals del segle XIII, l'any 1293 es preveien fer obres a l'església, possiblement de reparació de l'edifici romànic afectat pel setge de Felip l'Ardit. A partir del 1309 es treballa en la construcció de l'església; entre 1315 i 1321 es treballa en l'àbsis. Les dades del 1348 fan referència a la millora de l'escala d'accés al temple, escala que unia l'areny de l'Onyar amb la plataforma on es construí el temple. Aquestes obres foren encarregades al mestre Pere de Capmagre pel senyor d'Escalde; a principis del 1349 també apareixen referenciats els mestres picapedrers Jaume Lempayes i Pere Nicolau Sanç. El 1346 es seguía treballant en l'escala i el 1349 es començaren les obres a l'interior de l'església i a la llotja, on arribaven les pedres escairades i se les acabava de donar forma.

L'abril del 1389 es donaren per acabades les obres, en aquest període, del campanar.

Les obres del segle XV-XVII.

A finals del segle XV es va procedir a ampliar l'església, ampliació que va consistir en la construcció d'un nou tram de volta i l'aixecament de la façana principal. Aquestes obres les va dur a terme el mestre d'obres Julià Julià, mestre major de la Seu gironina. Acabada l'ampliació, es va procedir a finalitzar el campanar(4). La forma actual d'aquest, amb l'agulla truncada, tot i que diverses ho atribueixen a la caiguda d'un llamp, com Josep Mercader que parla de la caiguda del llamp el 9 de gener de 1581, Jaume Marquès el 9 de gener de 1678, Joaquim Fàbregas el 9 de gener de 1651 i les actes capitulars de la Catedral esmenten la data de 9 de gener de 1581, té una causa més prosaica: un error de disseny. Francesc Llorenç i Chamorro ("Els campanars gòtics a les comarques gironines", Diputació de Girona) diuen que per l'estudi exhaustiu que s'ha realitzat d'aquest campanar, segons el nostre punt de vista, va ser acabat com és ara. El van deixar així perquè no sabien con acabar-lo a causa de les irregularitats de la base de l'agulla o per falta de recursos econòmics per finançar l'obra. Posteriorment s'ha localitzat la traça que confirma l'error en la regularitat de l'octògon base.

Finalitzat el campanar, en el segle XVI -1571- es va iniciar la construcció de la façana barroca seguint el model de la catedral i de l'església de Sant Martí Sacosta (obra del mateix mestre que la de Sant Feliu), obra que finalitzaria el 29 d'abril de 1629, segons el disseny del mestre Llàtzer Cisterna, picapedrer del barri de Pedret.

En el segle XVIII es va començar la construcció de la capella de Sant Narcís, el promotor de la qual va ser el bisbe Tomàs de Lorenzana (1775-1796). El 14 d'abril de 1782 es va col·locar la primera pedra, a la zona que havia ocupat el claustre gòtic desmuntat el 1374. La construcció va finalitzar el 29 de setembre de 1790.


Notes

(1) - "Aquest mateix Pau [...] va robar molts vasos de plata de les possessions del Senyor i també aquella corjona d'or que el rei Recared, de bona memòria, havia ofert al cos de Sant Feliu, i que l'esmentat Pau es va atrevir a posar-se al seu cap trastocat. Tot això ho recopilaria curosament i molt devotament intentaria retornar-ho, tal com pertoca a cada església". Esmentat per Narcís M. Amich i Josep M. Nolla a "Girona goda i sarraïna". Tornar al text

(2) - En el llibre d'ingressos de l'any 1355-1365 apareix la memòria del claustre on s'especifiquen les dimensions i el nombre de columnes de que estava format: "Memoriale de claustris huius ecclesie. In claustrono versus meridiem sive versus sanctum Narcissum et capellam Guillelmi Venrelli sunt et esse debent octo paria columpnarum et habet spacium de base ad basem expressis basibus et sine ipsis septem palmos et medium et unum quartonum. Item in claustrono versus circium sive versus hospicium Guillelmi de Ruppe sunt sex paria de eodem forma ut supra per omnia que. Item in claustrono versus occidentem sive versus reffectorium sunt septem paria, habentia VII palmos et unum quatorum inter basem et basem, sine basibus ut supra. Item in alio claustrono versus orientem sive versus sepulcrum confratrie". Estariem davant un claustre de planta trapezoïdal amb tres costats perpendiculars entre ells i un en diagonal seguint l'aliniació de l'actual carrer de la pujada del rei artí. Aquest claustre tindria una superficie interior d'uns 97 m2. Miquel Àngel Chamorro a "La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV". Tornar al text

(3) - El testament del sagristà Bernat Guillem, del 1081, fa una deixa per les reixes del temple; el testament de Gaufred Bastó, senyor de Cervià, del 1102, deixa per l'obra de Sant Feliu. El llegat d'Ermengarda del 1107 deixa diners per l'obra del claustre. S'han documentat deixes per obres a Sant Feliu, i no a cap altra església, entre 1225 i 1243. Esmentat per Miquel Àngel Chamorro a "La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV". Tornar al text

(4) - La part gòtica arribava fins l'alçada de la nau central i els cossos escalonats es van construir al segle XVI. A les visites pastorals del 1542 s'indica que el campanar no està acabat, i en el contracte signat amb el mestre Joan de Belljoch consta l'any 1532 per continuar l'obra, aixecant uns 11 metres. L'última clau de volta data de l'any 1572. Esmentat per Miquel Àngel Chamorro a "La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV". Tornar al text


Bibliografia:

  • La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Tesi doctoral de Miquel Àngel Chamorro Trenado, Universitat de Girona, 2004. ISBN 84-688-8626-2.
  • Girona goda i sarraïna. Narcís M. Amich i Josep M. Nolla. Ajuntament de Girona, 1992. ISBN 84-86812-27-5.
  • El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV. J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. Ajuntament de Girona, 2000. ISBN 84-86837-98-7.
  • Els campanars gòtics a les comarques gironines. Miquel Àngel Chamorro i Francesc Llorenç. Diputació de Girona - Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona i Universitat de Girona, 1993.
  • Girona al segle XVII. Joan Busquets i Antoni Simon. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1993. ISBN 84-86812-33-X.

    Back - Index






  • Campanar de l'església de Sant Fèlix.






    Rehabilitació del campanar de l'església de Sant Fèlix, desembre 2006.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés