La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El passat militar. Les guerres dels segles XVII i XVIII en les què es va veure immersa la ciutat de Girona, varen definir la importància estratègica dels turons que l'envolten. Així, durant aquesta èepoca es varen bastir els forts i reductes que defensaven la ciutat i d'alguns dels quals encara es poden visitar restes: el fort de Caputxins (1708), el Polvorí i el Cos de Guàrdia (1770 i 1756, reconstruïts el 1924), el fort de la Reina Anna (1653), la Torre d'Alfons XII (1874, edificat on hi havia el reducte de la Ciutat, del 1575), el fort del Conestable (1653-1575), el reducte del Capítol (1675), el fort del Calvari (1675), i la Torre Gironella, que donaria nom al barri.
El final de la Guerra del Francès (1808-1813) va suposar la voladura i la inutilització de la majoria d'aquests elements defensius. Durant les guerres carlines es va edificar la Torre d'Alfons XII, que no tindria cap ús bèl·lic efectiu i que aviat esdevindria una instal·lació de serveis per a la ciutat. Aquesta manca d'interès militar va fer abandonar la zona, esdevinguent un seguit d'espais pràcticament deshabitants.

Barraquisme a Torre Gironella. 1957

(Ampliar) - Barraquisme a Torre Gironella. 1957. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

Un barri nascut de la immigració. Deixant de banda les ocupacions militars, la part més baixa del barri ja era habitada abans de la Guerra Civil, amb masies i torres d'estiueig i cap de setmana. Com explica Pau Lanao (op. cit.) era l'època en què les referències literàries a la Torre Gironella i el camí del Calvari eren nombroses. Molt més escadusseres són en canvi a partir dels anys cinquanta del segle XX, quan gent de cases desnonades pel pla de reforma de la zona de l'antic Hospital de Santa Caterina, al centre de Girona, i els immigrats que arribaren en allau d'Andalusia començaren la segona ocupació de la muntanya.
El que avui és el barri de Torre Gironella va néixer de la immigració. Els seus habitants, a finals dels anys 50, van colonitzar una muntanya erma, en teoria propietat de l'exèrcit, i van transformar un paratge aïllat en un barri més de la ciutat. Procedien bàsicament d'Andalusia, la majoria originaris d’Iznájar (Còrdova), com havia succeït en altres indrets enlairats i, aleshores de difícil accés, entorn de la ciutat, com a Montjuïc, i en general a tota la carena de les Pedreres.
L'empenta constructiva es va donar durant el mandat de l’alcalde Ignasi de Ribot i de Balle (1972-1979), quan l’Ajuntament hi posava el material i els veïns la mà d’obra per a construir els seus habitatges. Jaume Fabre (op.cit.) assenyala: “La manca de planificació o normativa i la rapacitat dels propietaris va fer que [...] per tal d’aprofitar al màxim l’espai edificable, es van oblidar de deixar carrers viables, grans pendents, els revolts forçats, la impossibilitat de fer-hi voreres, els carrers amb escales...” Avui Torre Gironella és un barri tranquil, de cases ajustades, amb nivell de confort i qualitat de vida; avui, les barraques han quedat per a la història.

Barraquisme a Torre Gironella. 1959

(Ampliar) - Barraquisme a Torre Gironella. 1959. Francesc Riuró Llapart. CRDI - Ajuntament de Girona.

El carrer dels Almogàvers. En aquest carrer, entre els anys 1969-1970, va caldre reomplir determinats sectors, fins al punt que en el darrer tram s'hagué d'igualar desnivells de gairebé dos metres. Tanmateix es va dotar de clavegueres, pavimentar amb pòrtland i s'hi realitzà la xarxa d'aigua potable inexistent fins aleshores. Des del capdamunt del carrer es pot contemplar una panoràmica de la Vall de Sant Daniel i la muntanya de Montjuïc. Les cases són bastides a banda i banda tot seguint el relleu del terreny, la qual cosa produeix un trajecte amb una certa ziga-zaga. Es decidí de posar-li aquest nom al ple de l'Ajuntament del 6 de juliol de 1973, data en la qual es procedí a batejar tots els carrers d'aquest barri, preferentment amb motius referits al passat històric d'aquest indret prop de les muralles i elements de defensa de la ciutat, a instància del tinent d'alcalde de Governació durant el mandat d'Ignasi de Ribot i de Balle (R. Alberch, op. cit).

El carrer del Baluard. És l'exemple més clar a la Torre Gironella d'adaptació constructiva a les peculiars condicions del terreny; a més del seu original trajecte, és construït tot al llarg d'una pujada molt pronunciada, des de la qual els veïns poden contemplar una panoràmica de tot el Barri Vell. Aquest carrer es troba a uns 175 metres d'altura sobre el riu Onyar. Mercès a l'empenta de l'Associació de Veïns, la primera que s'organitzà a Girona, s'aconseguí poc a poc a pavimentar els carrers. El 1972 els mateixos veïns dotaren el carrer d'un paviment de pòrtland, i s'hi instal·là enllumenat públic.

Barraquisme a Torre Gironella. 1959

(Ampliar) - Barraquisme a Torre Gironella. 1959. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

El carrer de les Creus. Segueix en part un camí antic que des de la Torre Gironella permetia l'accés al fort del Calvari, a la muntanya de la O. Prop d'aquest fort va bastir-se el 1537 una capella, segons explica J. Gilbert (op. cit.) i també esmenta Jaume Marquès. Aquesta primera capella és la que podria haver donat lloc al costum de fer un Via Crucis entre la plaça de Sant Pere i el cim del Calvari. Es desconeix si el nom de Calvari és anterior a la capella (1) o va ser aquesta la que donà nom al turó abans conegut com "Aguilar" o "Aigualer" (2), de les deus del qual es nodrien algunes fonts de la ciutat.
El carrer de les Creus comença en el de la Torre Gironella. Les quatre primeres estacions del Via Crucis van flanquejant el carrer, i a la cinquena el camí del. Calvari se separa del carrer, baixa lleugerament cap a la vall, travessa la conducció que duia l'aigua al convent de Sant Domènec des de la mina d'aigua, i torna a pujar fins a la següent capella. Fins a la desviació, el carrer és flanquejat de cases pel costat de la muntanya. Al costat de la vall hi ha les capelles, oliveres i horts. La última casa coincideix precisament amb la cinquena capella.
Els habitatges es varen construir al costat de la muntanya, però les capelletes del Via Crucis varen ser respectades i es convertiren en una mena de barrera al creixement del barri cap a la vall. El nom d'aquest carrer, com el de tots els altres del barri va ser decidit pel ple de l'Ajuntament el dia 6 de juliol de 1973, quan el barri feia anys que ja existia.

El carrer Medieval. És tot format per escales i va des del carrer de les Creus a la cruïlla on s'uneixen els carrers dels Almogàvers, de la Torre Gironella i del Baluard. El carrer Medieval surt exactament entre la tercera i la quarta estació del Via Crucis, a mà dreta. El nom d'aquest carrer, com el dels altres del barri, va ser decidit pel ple municipal del 6 de juliol de 1973.

El carrer dels Merlets. Enllaça amb el carrer Muralla. Va ser batejat per l'Ajuntament en el ple del 6 de juliol del 1973 amb el nom de "Almenas", més tard catalanitzat per "Merlets" i se li assenyalava un trajecte força difús, remarcant que "partiendo de la calle Muralla, en su lado Izquierdo, se dirige hacia el camino denominado de la ferradura".

Mainada al barri de barraques de Torre Gironella. 1977

(Ampliar) - Mainada al barri de barraques de Torre Gironella. 1977. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les Coletines i "Villa Piedad". La casa que fa xamfrà amb el carrer Muralla va ser destinada inicialment a allotjar durant un temps una comunitat de monges captaires i de clausura (clarisses descalces), conegudes amb el nom de Coletes o Coletines, i també com "les franceses", atès que s'hi havien instal·lat fugint d'una persecució anticlerical de començaments de segle XX, procedents de França. El 1915 només hi restaven cinc monges, que eren ajudades per noies franceses i per diverses minyones catalanes que s'encarregaven de sortir a comprar i fer tota mena d'encàrrecs. Posteriorment, l'edifici passà a mans de particulars.
En el mateix carrer la "Villa Piedad" porta a la façana la data de 1931. També era anomenada "Ca la Morena de Cassà". Va ser durant anys una casa de prostitució freqüentada per les classes benestants, la qual cosa la salvà de la seva clausura, tot i que sovint havia de pagar multes imposades per l'autoritat. Durant la Guerra Civil la casa refugià gent perseguida. La propietària de "Villa Piedad", juntament amb la de la propera "Villa Lolita" varen començar als anys quaranta llogant habitacions als primers immigratsa, fins que donaren permís per construir als seus jardins un seguit de petites barraques, que varen esdevenir gradualment pobles miniaturitzats. Les barraques s'amuntegaven en un reduït espai farcit de petits carrerons de no més d'un metre i varen ser enderrocades el 1979, una vegada els seus habitants havien estat instal·lats a la Font de la Pólvora.

Barraquisme a Torre Gironella. 1975

(Ampliar) - Barraquisme a Torre Gironella. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El carrer de la Muralla. A l'esmentat ple de l'Ajuntament del dia 6 de juliol de 1973, al assignar nom a la via, se senyalaven els seus límits que eren "partiendo de la bifurcación formada por la salida del Portal de Sant Cristóbal y la Bajada de la Fuente del Obispo, se dirige hasta el Paseo General Peralta siguiendo la muralla", de manera que resta ben clar què el carrer no comença pas a frec de les primeres cases de Torre Gironella, sinó que neix uns metres més avall, ben a prop de l'indret on hi ha la petita capella que es construí amb motiu de les aparicions de la Mare de Déu a una vident entre 1975 i 1981, coneguda amb el nom popular de "Cova de les Aparicions".
El clavegueram va ser instal·lat inicialment el 1927, amb la peculiaritat que a mig camí és travessat per sota per la conducció de la mina d'aigua, la deu que neix prop la Capella del Calvari i que portava el subministrament fins al convent de Sant Domènec.
Un cop ultrapassat l'encreuament amb el carrer dels Merlets, el carrer Muralla es va pavimentar durant les obres realitzades el 1982, i les dutes a terme el 1984 quan els militars varen arranjar un tram de la muralla que es trobava en deficient estat de conservació.

Espais del barri de Torre Gironella. 1995

(Ampliar) - Espais del barri de Torre Gironella. 1995. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El carrer de la Torre d'Alfons XII. Es troba situat dalt de tot del barrí de la Torre Gironella i és constituït per un seguit de casetes esparses distribuïdes sobre el terreny. Aquest carrer ha pres el nom de la torre construïda el 1872 en plena guerra carlina en un paratge on anteriorment s'havia alçat el reducte de la Ciutat d'importància estratègica en les guerres del segle XVII i sobretot durant els setges de la Guerra del Francès.
El nul servei defensiu de la torre aconsellà cercar-hi una destinació més útil: el 1928 l'Estat autoritzava la Companyia d'aigua potable per tal que construís un dipòsit a la torre d'uns 300 metres cúbics de cabuda amb la finalitat d'abastar els barris, en aquells moments en expansió, del Carme i de les Pedreres. Més tard, en municipalitzar-se el servei de proveïment d'aigua potable, l'Ajuntament aconseguï la seva cessió definitiva a la ciutat, cap a mitjan dels anys cinquanta del segle XX.
Prop de la Torre hi va anar creixent un petit barri de barraques que varen aixoplugar les primeres tongades d'immigrants, permès per l'escassesa d'habitatges al nucli urbà i la deixadesa de l'administració. En aquest indret, s'hi varen bastir a la primeria dels anys cinquanta gairebé un centenar de barraques emprant materials de tota mena, principalment les restes dels antics forts i reductes dels segles XVII i XVIII. En un primer moment els seus estadants eren majoritàriament gitanos, a diferència dels que ocupaven les barraques de la propera Torre Gironella que procedien majoritàriament d'Andalusia (R. Alberch i Fugueras, op. cit).
El dia 28 de febrer de 1909 es va celebrar a Girona per primera vegada la Festa de l'Arbre, i es va escollir aquest indret per tal que la mainada de les escoles hi plantessin quaranta-una acàcies.

Carrer del barri de Torre Gironella. 1973

(Ampliar) - Carrer del barri de Torre Gironella. 1973. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El carrer de la Torre Gironella. Comença al Portal de Sant Cristòfol i es difon en l'entrellat de carrers de la part alta de la zona de les Pedreres i el Polvorí. Connecta en aquesta part alta amb el carrer Pujada dels Polvorins, que prové de l'escola Joan Puigbert. El carrer de la Torre Gironella i la Pujada dels Polvorins permeten completar un circuit molt interessant per la part més alta de la ciutat, amb magnífiques vistes.
La Torre Gironella, de fundació romana, ha estat sempre la fortificació defensiva situada al punt més alt del recinte murallat de la ciutat. Els primers anys del segle XI el comte Ramon Borrell III i la seva esposa la comtessa Ermessenda, van refermar les defenses de la ciutat i, entre d'altres obres, van fer construir una torre rodona més amunt de la torre romana de la Gironella i van emmurallar, convertint-lo en un castell, l'espai que separava aquella torre de la resta de la ciutat.
El 31 de maig de 1404 la torre Gironella va esfondar-se sobtadament. El sinistre se sol atribuir a la persistència de les pluges que haurien afeblit els fonaments, i també a algun dels terratrèmols que varen afectar les terres gironines al segle XV, sobretot la zona volcànica d'Olot. El 1411 el municipi va encarregar la reconstrucció a Francesc Borrassà, amb unes dimensiones menors a l'anterior (8 metres menys de diàmetre i 12 menys d'alçada). Anys després la reina Joana i el seu fill el futur Ferran el Catòlic hi van fer obres de reforç. El 12 de maig de 1812, acabada la Guerra del Francès, el mariscal napoleònic Suchet la va fer volar abans d'abandonar la ciutat.

Plaça mirador de Torre Gironella. 1999

(Ampliar) - Plaça mirador de Torre Gironella. 1999. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Alguns carrers de la ciutat són empedrats amb materials procedents de la Torre; el 25 d'abril de 1879 el Capità General autoritzà l'alcalde Josep Mollera i Calvet a extreure la pedra despresa de la Gironella per fer-ne llambordes amb les quals pavimentar carrers i places, entre elles la plaça del Vi. Aquesta autorització va provocar una polèmica ciutadana que quedà reflectida en el "Diario de Gerona", que hi era en contra, i "La Lucha", que ho defensava.
Més amunt de les restes de la Torre hi comença la zona habitada del carrer. Antigament hi havia hagut cases disperses que constituïen el veïnat ressenyat en els censos i documents. La casa més antiga és la que ara porta el número 8, damunt del portal de la qual s'hi pot llegir la data de 1594. També Can Vidal, antigament Mas Calonge, al número 1 del carrer (J. Fabre, op, cit). La primera infrastructura urbanística va ser feta a la dècada dels anys 70. El 1973 hi arribà l'aigua potable, que fins aleshores l'havien d'anar a buscar a les fonts, i el carrer es va pavimentar amb ciment.

Espais del barri de Torre Gironella. 1990

(Ampliar) - Espais del barri de Torre Gironella. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Una capella precursora de l'actual va ser construïda el 1878 pel cuiner del seminari, Miquel Adroher. Presidien l'altar imatges de Sant Joan, el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors, amb corones fetes per l'argenter del carrer del Vern, Enric Tarrés. L'altar era de fusta, majestuós, i era separat dels fidels per unes reixes.
L'església va ser destruïda durant la Guerra Civil i reconstruïda durant la dècada dels quaranta del segle XX sota la direcció de l'arquitecte gironí Josep Esteve i Corrador, especialista en restauracions, reconstruccions i reformes. En la reconstrucció no es va fer el campanar que hi havia originalment. Els treballs van fer-se sota la iniciativa del matrimoni format per Joan Geli i Joaquima Tarrés, pares de mossèn Geli, que s'havien fet càrrec de l'administració del Calvari a la mort d'Enric Tarrés, el 1945. L'actual capella va obrir-se al culte el 19 de febrer de 1950.
Les catorze capelletes del Via crucis, que també havien estat destruïdes durant la Guerra Civil, van ser reconstruïdes el 1942, també per iniciativa del pare de mossèn Geli i gràcies a diverses ajudes que va rebre. La número 1 va caure el 1971 a conseqüència del cop que li va donar un camió. Poc temps després va ser reconstruïda pel veïnat. Les capelletes són totes iguals, amb una reixa que protegeix les quatre rajoles de ceràmica, emmarcades en terracota, on hi ha dibuixada molt rudimentàriament cada estació. La coberta de les capelletes, a dues aigües, és de pedra. Només la que correspon a la dotzena estació és diferent de las altres; és flanquejada per una mena de túmul. De la novena estació a la catorzena i última, són situades pràcticament al voltant de la capella del Calvari, molt juntes. Dins de la capella hi ha actualment una imatge del Crist crucificat i una de la Mare de Déu dels Dolors (J. Fabre). (Tornar al text)

(2) - Jaume Marquès indica que el nom llatí consignat en els documents antics era "Mons aquilarius", que alguns erudits van traduir per "Mont Aguilar" com si tingués relació amb les àguiles. La tradició entre el personal de la Seu de Girona traduïa el mot per "Mont Aigualer" derivant-lo de l'aigua que abundava en aquells paratges. (Tornar al text)


Bibliografia.

- "Girona i els seus barris". Toni Quintana i altres. 1983. Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5.
- "Girona entre quatre rius". Jaume Fabre. 1986. Ajuntament de Girona. ISBN 84-505-4365-7.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.
- "El castell i els migrants". Pau Lanao. Diari El Punt Avui el 25 octubre 2017.
- "El carrer dels Almogàvers". Ramon Alberch i Fugueras. Diari El Punt, 27/5/1984.
- "El carrer del Baluard". Ramon Alberch i Fugueras. Diari El Punt, 3/7/1984.
- "El carrer de les Creus". Jaume Fabre Punt. Diari El Punt, 20/10/1984.
- "El carrer Medieval". Jaume Fabre. Diari El Punt, 26/3/1985.
- "El carrer dels Merlets". Ramon Alberch i Fugueras. Diari El Punt, 31/3/1985.
- "El carrer de la Muralla". Ramon Alberch i Fugueras. Diari El Punt, 2/5/1985.
- "El carrer de la Torre d'Alfons XII". Ramon Alberch i Fugueras. Diari El Punt, 3/1/1987.
- "El carrer de la Torre Gironella". Jaume Fabre. Diari El Punt, 4/1/1987.
- "Els veïns estan pavimentant els carrers de Torre Gironella". Jaume Fabre. Diari El Punt, 7/10/1982.

Barri de Torre Gironella. Camí del Calvari. 1987

(Ampliar) - Barri de Torre Gironella. Camí del Calvari. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.

Carrer de la Muralla, al barri de Torre Gironella, durant una nevada. 1962

(Ampliar) - Carrer de la Muralla, al barri de Torre Gironella, durant una nevada. 1962. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.

29 d'octubre de 1603. Baldiri Casademont, llaurador de Sant Daniel ara resident al veïnat de la Torre Gironella, ven a Abdó Senèn Masdéu, dues peces de terra: una de 4 vessanes a la 'muntanya de Girona' i una altra a la costa de la Llebre de Sant Daniel

(Ampliar) - 29 d'octubre de 1603. Baldiri Casademont, llaurador de Sant Daniel ara resident al veïnat de la Torre Gironella, ven a Abdó Senèn Masdéu, dues peces de terra: una de 4 vessanes a la 'muntanya de Girona' i una altra a la costa de la Llebre de Sant Daniel. Biblioteca de Catalunya.

Carrers del barri de Torre Gironella. 1973

(Ampliar) - Carrers del barri de Torre Gironella. 1973. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Pastor amb un ramat de xais a la zona de Torre Gironella. 1959

(Ampliar) - Pastor amb un ramat de xais a la zona de Torre Gironella. 1959. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona

Hàbit de les monges Clarisses Coletines (en llatí Ordo Sanctae Clarae reformationis ab Coleta), clarisses pobres o clarisses descalces

Hàbit de les monges Clarisses Coletines (en llatí Ordo Sanctae Clarae reformationis ab Coleta), clarisses pobres o clarisses descalces. Viquipèdia.

El carrer de les Creus nevat. 1960

(Ampliar) - El carrer de les Creus nevat. 1960. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona.

Jornada de lliurament de regals dels Reis, organitzat pel col·legi dels Maristes, a les famílies de les barraques de Torre Gironella. 1959

(Ampliar) - Jornada de lliurament de regals dels Reis, organitzat pel col·legi dels Maristes, a les famílies de les barraques de Torre Gironella. 1959. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Cases de Torre Gironella. 1989

(Ampliar) - Cases de Torre Gironella. 1989. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Carrers del barri de Torre Gironella. 1993

(Ampliar) - Carrers del barri de Torre Gironella. 1993. Marçal Molas. CRDI - Ajuntament de Girona.

Feixes de pedra seca a la muntanya de la O

(Ampliar) - Feixes de pedra seca a la muntanya de la O. 2020.

Plaça mirador de Torre Gironella. 1999

(Ampliar) - Plaça mirador de Torre Gironella. 1999. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.


Localització del barri de la Torre Gironella (plaça)
41º 59' 05" N
2º 49' 55" E


  • La Torre Gironella. - Article històric de l'element defensiu de la ciutat de Girona.
  • Les aparicions a Torre Gironella. - Article històric de les suposades aparicions marianes a la Torre Gironella.
  • Via Crucis al camí de les Creus. - Article històric del Via Crucis a les Creus i reportatge fotogràfic de la processó durant la Setmana Santa de 2013.
  • El fort de Caputxins. - Article històric i reportatge fotogràfic de la defensa de la ciutat, construït el 1708.
  • El polvorí i el Cos de Guàrdia. - Article històric i reportatge fotogràfic dels elements militars construïts el 1770 i reedificats el 1924.
  • El fort de la Reina Anna. - Article històric del fort de la ciutat, construït el 1653, avui desaparegut.
  • La torre d'Alfons XII. - Article històric i imatges de la torre construïda el 1874 al mateix lloc on hi havia el reducte de la Ciutat.
  • El fort del Conestable. - Article històric del fort construïda el 1653 i reformat el 1675, avui desaparegut.
  • El reducte del Capítol. - Article històric del reducte construïda el 1675 al punt m&eacuute;s elevat de l'actual barri, avui desaparegut.
  • El fort del Calvari. - Article històric i reportatge fotogràfic del fort construïda el 1675 al punt més alt de la Muntanya de la O.
  • La mina d'aigua del Calvari. - Article històric i reportatge fotogràfic de la mina construïda el segle XVI pels dominics del convent de Sant Domènec, que neix dins la muntanya del Calvari.
  • La Capella del Calvari. - Article històric i reportatge fotogràfic de la Capella del Calvari.

  • --- Back - Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés