2. Del segle XVI al Pla Perpinyà.

El Mercadal als segles XVI i XVII. El barri, en aquest període seguia essent una zona amb hortes i molins a la vora de la sèquia Monar, que aplegava poc més del 20 per cent la població total de Girona segons les talles (1651). S'hi havien establert quatre convents: els de les Bernardes i de Santa Clara, i els corresponents als frares de Sant Agustí, Sant Francesc de Paula i Sant Francesc d'Assís.
Poc temps abans del còmput de la talla s'havia produït la terrible incidència de la pesta en l'evolució demogràfica. Jeroni de Real ("Crònica") en parlava en el següents termes: "En lo any mil sis-cents sinquanta tingué principi en Tarragona, de aquí anà a Tortosa, després se suspita de uns soldats del batalló aportaren roba de aquellas parts que havia sacajat algún lloch y de aqueixa compra lo infarmer del Hospital de Gerona que ja resta dit morí a vint de abril de dit any, y del hospital se apega per lo restant de la ciutat, que durà fins a vint y dos de novembre, morinthi mil y sinch-centas y sinquanta personas". Aquesta dada de 1.550 persones mortes per causa de la pesta sembla, però, exagerada; en aquesta època es consignaven en tota la ciutat de Girona unes 200 morts, i l'any 1650, poc més de 700. Al barri del Mercadal se n'enregistraren 50.
En aquesta centúria es va donar per acabada l'obra de defensa del barri, i es van construir divuit torres adossades a la muralla.

Habitants per oficis, segons la talla de 1651, "Aranzel de las personas que han de pagar lo tall fet per pagar los soldats [que] té la present ciutat de Gerona a la campanya de Barcelona".

La construcció dels baluards al segle XVII. L’armament i les tàctiques militars s'havien transformat i, per tant, també ho havien de fer els sistemes defensius per tal d’adaptar-se o avançar-se a les tàctiques ofensives. Al segle XVII el panorama militar havia canviat radicalment amb relació a l’existent en època medieval, i les velles defenses de moltes ciutats ja no eren útils davant el nou armament. Les catapultes i onagres havien deixat pas als canons i morters i les ballestes i arcs, a les armes de foc. Les defenses altes i verticals no eren prou efectives contra uns projectils, tot sovint explosius, que podien crear-hi grans esvorancs i ocasionar ensorraments de trams sencers de muralla. Tampoc els passos de ronda i les torres, de dimensions sempre limitades, eren adequats per col·locar-hi canons o circular-hi amunt i avall amb les pesades municions. S’imposava, arreu d’Europa, un nou concepte de defensa, l’anomenat sistema Vauban en honor de l’enginyer francès que el va perfeccionar.
La invasió del 1652 havia comportat a Girona una sèrie de disposicions i mesures per part de les autoritats militars de la ciutat, que es materialitzaren amb la construcció dels baluards del Mercadal i els fortins de la part de muntanya. En primer lloc, varen disposar l'enderroc de tots els edificis fora muralla, amb l'objectiu d'evitar que poguessin ser utilitzats per l'exèrcit atacant en cas de setge. A més de les cases de Pedret, després del setge de 1653 es van enderrocar l'Hospital de Santa Caterina i els convents del Carme i de Santa Clara.

(Ampliar) - La muralla del Mercadal. Detall de "Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809". Bibliothèque nationale de France.

Després de l'enderroc es varen construir els baluards a la muralla del Mercadal; el 1654, el de Santa Clara, el de Sant Francesc es va construir el 1655, el del Governador, el de la Santa Creu i el de Figuerola, el 1676, i la lluneta de Bournonville el 1678. Així s'havien reforçat i completat les defenses del Mercadal, el 7 de gener de 1676. Alguns d’aquests baluards, com el de Santa Clara, Sant Francesc i de Figuerola, protegien, a més de la muralla, els portals d’accés a la ciutat des de la plana.
La construcció dels baluards també va afectar espais intramurs, atès que requerien de grans rampes d’accés per pujar-hi l’artilleria i les municions. La construcció del de santa Clara es troba en l’origen de l’enderrocament de la part occidental del carrer de Savaneres feta per tal de poder crear un espai obert per la rampa d’accés. Aquestes reformes varen configurar l’aspecte definitiu del perímetre emmurallat que es va mantenir fins a finals del segle XIX quan es va iniciar la segona fase de la història de les defenses de Girona; la destrucció d’una part important de les muralles i la degradació de la resta.

[Història de les muralles del Mercadal]

(Ampliar) - Entrada dels francesos pel portal de Figuerola, després de la capitulació de Girona, l'11 de desembre de 1809. Josep Lluís Pellicer i Fenyé, 1883. Ajuntament de Girona

El segle XIX. Durant la Guerra del Francès forts atacs varen posar a prova la resistència de les muralles i dels homes. I de les dones, com les conegudes Heroïnes de Santa Bàrbara.
Girona va sortir d’aquests atacs amb 4.500 habitants, la meitat grosso modo dels que hi havia abans dels setges. Durant el mig segle següent, la població es va triplicar, bàsicament degut a l’arribada d’immigrants, que s’allotjaven en cases reedificades sobre els solar de les que havien estat destruïdes durant els setges, i en pisos aixecats sobre cases existents.
No obstant, l’espai dintre muralles gironines era insuficient; la ciutat necessitava més cases. S’hagués pogut edificar els horts del Mercadal, però els propietaris no tenien mentalitat de promotors immobiliaris. Sí en canvi la tenien els que, amb l’exclaustració de 1835, havien adquirit els terrenys dels convents de Sant Francesc, Sant Agustí i Santa Clara, noms que encara avui es conserven i ens indiquen on estaven situats.

(Ampliar) - L'antic mercat que s'instal·lava al barri del Mercadal. S'hi poden apreciar uns carros al primer terme i un campanar al fons. Oli d'Antoni Varés. Museu d'Història de Girona

Durant la ocupació napoleònica havien estat suprimits els ordres religiosos, però amb Ferran VII frares i monges varen poder tornar al seus convents. L’alegria els va durar poc: durant el trienni liberal es varen posar en venda els seus béns i amb la desamortització de Mendizábal d’octubre de 1835, s’extingien determinades comunitats religioses. Els convents de Girona van quedar buits i en alguns casos reutilitzats amb finalitats militars, com el de Sant Agustí, que va esdevenir caserna.
De fet, a causa de la guerra amb Napoleó, la majoria de convents eren una desferra, llevat del de Santa Clara al Mercadal i els del Carme, de les Caputxines i de les Beates a l’altra costat de l’Onyar (2).
Els convents de monges no van ser afectats per l'exclaustració de 1835. Un d'ells, el de Santa Clara, va ser-ho l'any 1868, durant la Revolució anomenada "la Gloriosa".

(Ampliar) - Vista del riu Onyar amb el pont de Pedra a la part central. A l'esquerra del riu, el campanar de Santa Susanna, el de les Bernardes i el de Santa Clara. 1870-1880. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

L’església parroquial es va mantenir, amb el seu campanar neogòtic que va durar ben poc.
Fins aleshores, el nucli urbà del Mercadal es limitava a dos sectors: el més proper a l’hospital, amb els carrers del Pavo o del Pago, Canaders, Ginesta, Fontanilles, Plantafaves i la plaça d’en Vila, i el situat al voltant de la sèquia Monar i l’església de Santa Susanna. La resta era ocupada, encara, per les dependències dels convents i les hortes.
L’antic convent de Sant Francesc d'Assís, proper a la sèquia Monar i ben comunicat amb la resta de Girona (davant seu tenia el pont equivalent a l’actual Pont de Pedra construït en temps d’Isabel II, les obres del qual van començar el 1850 i van acabar el 1856), va trobar ràpidament comprador. No va passar el mateix amb els convents situats als carrerons del Barri Vell, a l'altra banda de l'Onyar, que l'Estat no va poder col·locar a particulars i va haver de reconvertir en dependències oficials.

(Ampliar) - Una calandra de la fàbrica de paper continu La Gerundense. 1922. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Una incipient indústria trobava ideal per establir-s’hi un espai situat entre el riu i la muralla, i entre la plaça del Gra i la sèquia Monar. Per això va ser ràpidament comprat per una societat de la que formava part l’industrial Joan Planas i un grup de tres financers, Joan Carbó, Pau Bosch i Mariano Vicens.
La seva visió urbanística va fer que, a més d’un espai industrial, també es parcel·lés i s’hi construïssin habitatges, l’eix bàsic dels quals seria el carrer Nou (3), aleshores conegut amb el nom, adient, de carrer del Progrés.
També es va obrir el carrer que avui porta el nom de Cristòfol Gròber i que aleshores es deia, significativament, de la Indústria. En aquests espais es varen instal·lar la Fundició Planas, la paperera “La Gerundense”, la fàbrica de gas Barrau o la fàbrica Gròber, que feia betes, fils i botons.

(Ampliar) - La fàbrica Grober a començaments del segle XX. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Així, el Mercadal era subjecte actiu de la transformació econòmica que feia que es passés d’un societat agrícola i artesana, a una altra industrial, de producció massiva, amb la combinació entre la formació dels grans capitals de la indústria i el comerç i l’especulació urbana de manera organitzada d’acord amb el poder polític, trets ben característics del segle XIX.

(Ampliar) - Naus i xemeneies de la fàbrica Gròber. 1904-1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

Primers anys del segle XX. D’aquelles indústries que varen configurar el barri ja no en queda cap: el Pla Parcial Mercadal del 1962 acabat de desenvolupar amb el desmantellament de les instal·lacions de la Gròber el 1978, varen donar una funció de serveis, comerç i residencial al Mercadal.
També es va modificar substancialment el sistema de comunicacions, que des de l’època romana es feia de nord a sud, de Sobreportes a la sortida pel desaparegut portal de l’Àngel on actualment hi ha la Rambla Verdaguer, s’hi afegia la sortida del carrer Nou.
A aquest fet es va afegir la substitució del pont medieval de Sant Francesc per un altre, més ample i capaç, de pedra, el 1856, i la construcció, fora muralles, de la plaça Marquès de Camps, bifurcació de les noves carreteres cap a Barcelona i cap al Pla, traslladant el nus de comunicacions de la ciutat amb l'exterior cap a l'oest.

(Ampliar) - Obres d'enderrocament d'un tram de la muralla del Mercadal al tram comprès entre els baluards de la Santa Creu i el del Governador. 1908-1912. Artur Girbal Balandru. CRDI - Ajuntament de Girona

El 1931 es va iniciar l’enderrocament de les muralles del Mercadal per dotar-lo de més capacitat de comunicació amb l’exterior i no encorsetar-ne la urbanització. La cerimònia oficial de l’enderrocament va ser protagonitzada pel president de la república espanyola Manuel Azaña, el president de la Generalitat Francesc Macià i l'alcalde de Girona Miquel Santaló. Així, el barri del Mercadal tancava un procés d’evolució de l’economia basada en l’agricultura, a una altra de caire industrial, i finalment comercial i residencial que és avui.
Durant la Guerra Civil el barri va patir els bombardejos dels dies 28 i 29 de gener de 1939. En la fugida cap a França, les tropes republicanes varen provocar incendis d'indústries, com la fàbrica Gròber, el el 4 de febrer de 1939.

Una vista de la ciutat, amb una columna de fum procedent de la fàbrica Grober, que els republicans van cremar. 1939. Foto: Biblioteca Nacional.

Incendi al carrer Nou, provocat durant la retirada de l’exèrcit republicà, el 4 de febrer de 1939. Revista "Fotos. Seminario gráfico nacionalsindicalista", núm. 103, 18 de febrer de 1939. Arxiu Municipal - Ajuntament de Girona.

El pla Perpinyà. El convent de sant Francesc de Paula, de l'orde dels frares Mínims, va ser cedit pel Ram de Guerra a la ciutat de Girona el 26 de novembre de 1946. No obstant, fins a l'octubre de 1959 no es va formalitzar la cessió. Sis mesos més tard l'Ajuntament va decidir enderrocar-lo. El 3 de marg de 1961 s'aprovava incialment el Pla Parcial anomenat de la "Zona Hospital", que comprenia els terrenys situats entre el carrer Nou, l'Onyar, la plaça Calvet i Rubalcaba i la Gran Via.
L'Ajuntament va adjudicar el 7 d'abril de 1961 l'enderrocament de la zona a Bienvenido Soler Masó i el 22 de juny de 1962 es va aprovar la parcel·lació del solar i la subhasta dels sis espais en què es va dividir. Es van subhastar el 8 de febrer del 1963. Tres anys més tard, el 4 de febrer de 1966, el ple municipal va adjudicar les obres d'enderrocament de la caserna del general Mendoza, situada en un edifici que havia estat construït com a mercat de bestiar, al darrera del convent de Sant Francesc de Paula (4), i que havia estat cedit a la ciutat conjuntament amb aquest últim quan es van fer les noves casernes de la carretera de Barcelona.

(Ampliar) - Les peixateries Velles, al carrer Santa Clara. Aquest edifici, que donaria nom al pont situat a l'esquerra, seria posteriorment enderrocat. 1920-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona

Les cases de la banda esquerra de l'Onyar, prop de la plaça de la Independència, van ser fetes sobre els terrenys de l'antic convent de santa Clara.
A la mateixa sessió muncipal de febrer de 1966 es va aprovar la parcel·lació deis terrenys d'aquesta altra caserna en sis solars, tal com s'havia fet amb els terrenys dels Mínims, i la seva subhasta. L'edificació dels dotze solars resultants de les dues casernes es va fer d'acord amb el "Plan Parcial Centro Comercial", més conegut com el "Pla Perpinyà" perquè l'arquitecte que el va redactar va ser Antoni Perpinyà i Sabria.
Era un Pla Parcial que alterava les previsions que per a aquella zona havia fet el "Pla Parcial Zona Hospital" l'any 1961 i preveia edifícacions de setze plantes sobre una base de dues plantes més amplies destinades a botigues i ofícines. Va ser aprovat per l'Ajuntament en sessions del 9 d'octubre de 1964 i 7 de maig de 1965, i pel Ministeri de l'Habitatge el 18 d'agost de 1965. El Pla es va fer amb posterioritat a la venda, el febrer de 1963, dels terrenys de la caserna de sant Francesc. Era fet a mida de les aspiracions especulativas dels que els havien comprat.

(Ampliar) - Enderrocament de la muralla del Mercadal a la zona de la Gran Via, a l'altura del baluard de la Santa Creu. En primer terme a la dreta, les naus de la fàbrica Gròber. 1901-1908. Antonio J. García Asensio. CRDI - Ajuntament de Girona

En aquest Pla també es contemplava, segons documentació gràfica, una cobertura de l'Onyar reproduïnt diverses vegades el model de la plaça Catalunya, augmentant així l'espai utilitzable en torn dels "gratacels".
El Pla Perpinyà es va realitzar en menys del 50% de les previsions inicials: només part d'edifíci base de dues plantes i tres gratacels dels sis previstos, dos d'ells en terrenys de l'antic convent deis Mínims. A partir de 1.976 noves disposicions urbanístiques varen anul·lar les possibilitats d'edificació que atorgava el Pla.
L´any 1974 l'alcalde Ignasi de Ribot havia anunciat una modificació del Pla Perpinyà que contemplava la supressió d´alguns edificis i l'ampliació de nous espais lliures, entre els quals hi hauria els resultants de cobrir nous trams del riu Onyar precisament davant de la zona del Pla Perpinyà, una prolongació de la Plaça Catalunya.

(Ampliar) - Plaça del Mercadal. S'observa part de la façana de l'església de Santa Susanna. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona

Aquest plantejament, però a més de no respondre a les necessitats urbanístiques de la ciutat, no es va poder adaptar a la nova Llei del Sòl del 1975, i no va ser acceptat pel ministeri de l'Habitatge. El primer ajuntament democràtic de Girona el va acabar de liquidar. Els dos "bolets" que es van aixecar es mantenen com una mena de vestigis d'una altra època. La Torre Catalunya, el "bolet" situat més a prop de la plaça Catalunya, apareix a la "Guia d´Arquitectura de Girona. Àrea Urbana", publicada l'any 2008 per la demarcació de Girona del Col·legi Oficial d´Arquitectes de Catalunya, on se'l descriu com "Una de les peces a les quals fou reduït un pla de downtown local d'un planner llavors en voga, que dreçava torres de 16 plantes sobre un gran sòcol de dues plantes i abraçava 270 m. de la riba esquerra de l'Onyar, en una visió abusiva de la capacitat de la zona fluvial i dels espais de convents i casernes abatuts. La tírria popular generada ha tenyit llargament la resistència local a la torre com a recurs urbà. Amb tot, presenta estimables valors sintàctics i compositius del moment".

(Ampliar) - Construcció dels "bolets" de la plaça Catalunya. 6 de maig 1967. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona

---Més imatges (Ampliar) - El campanar del Mercadal i la torre de les Aigües vistos des de les hortes. A la dreta, la fàbrica Gròber. 1925-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona (Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del barri del Mercadal. En primer terme a la dreta, el Lleó del Mercat. Al fons a la dreta sobresurten el campanar de l'església del Mercadal i la Torre de les Aigües. 1925-1936. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona (Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del barri del Mercadal. En primer terme, el campanar neogòtic de l'església de Santa Susanna. Darrera seu, el campanar de les Bernardes. 1925-1936. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona (Ampliar) - Retrat de grup dels alumnes de l'Escolania del Mercadal, vestits d'escolans, el dia de Corpus. 1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona (Ampliar) - Vista del barri del Mercadal des d'un indret enlairat. Hi destaquen la Torre de les Aigües i el campanar neogòtic de l'església de Santa Susanna. 1925-1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona (Ampliar) - Vista panoràmica del carrer Hortes des del campanar de l'església de Santa Susanna del Mercadal. En primer terme s'observa el claustre del monestir de Santa Maria de Cadins, les Bernardes. Davant per davant, l'església de les Dominiques. 1940-1960. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona (Ampliar) - Enderrocament de l'edifici Mercadal. 4 de desembre 1993. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona

---

Notes

(2) - Els dels Mínims, Predicadors, i Mercedaris van convertir-se en casernes, després d'uns efímers intents d'instal·lar-hi fàbriques tèxtils; al de sant Pere de Galligants, s'hi va fer a finals de segle una caserna de la Guardia Civil, els dels Josepets, Caputxins i Carmelites calçats van ser destinals a usos públics civils, i els dels Agustins i Franciscans foren, finalment, venuts i enderrocats. Les capelles del Pilar i Sant Nicolau, dependents, respectivament, dels Agustins i dels Benedictins, van passar a mans de particulars. La primera va ser traslladada a Sant Hilari Sacalm, adquirida pel Marquès de Montsolís, pedra a pedra, el 1926, i a la segona, s'hi va instal·lar una fusteria. - Tornar al text

(3) - El projecte d'obertura del carrer va ser elaborat l'any 1842 per l'arquitecte municipal Bru Barnoya, el mateix que l'any següent va dissenyar les façanes homogènies de la filera de cases que ocupa tot un costat de la plaça de Sant Pere, i l'any 1846 va fer servir un disseny gairebé idèntic per a les façanes d'un conjunt d'habitatges situats al costat sud del carrer Nou, dels quals només es conserva el que fa cantonada amb el carrer de Santa Clara. El projecte considerava també l'actual carrer de Cristòfol Gròber que va ser batejat amb el nom de carrer de la Industria. - Tornar al text

(4) - Joan Roig i Jalpí, a "Resumen historial de las Grandezas y Antigüedades de la ciudad de Gerona", 1678, el descriu així: "Sus ventanas, que son las de diez celdas muy hermosas y capaces, están al oriente y las puertas al occidente, con que gozamos del sol luego que nace hasta cerca del mediodía, y en verano pagamos con el calor, que es muy vehemente, todo lo que tenemos de recreo con sus rayos en invierno. Gozamos de la vista del río, de la campaña y de la ciudad, y podemos decir sin duda que tenemos el mejor puesto del Mercadal, porque bajo de nuestras celdas pasa el camino real y cerca de nuestra iglesia está la puerta principal de esta parte de la ciudad. Del claustro sólo hay una parte hecha, y otra que no está acabada; las otras dos aún no están comenzadas y no hay más que las zanjas. Será espacioso y bello cuando esté acabado, porque hay seis arcos en cada parte, que estriban sobre columnas muy altas y gruesas, de una pieza de piedra berroqueña muy bien labrada. Tendría ya su perfección, si no hubieran sobrevenido estas fieras calamidades de la guerra". - Tornar al text

---

Bibliografia bàsica

"Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana". J. Canal, E. Canal , J.M. Nolla i J. Sagrera. Ajuntament de Girona 2013. ISBN 978-84-8496-183-3.

"El Mercadal; un burg de la Girona medieval", Eduard Canal. Ajuntament de Girona.

"Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Ajuntament de Girona 2010. ISBN 978-84-8496-148-2.

"La Ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Ajuntament de Girona 1998. ISBN 84-86837-68-5.

"La Ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Ajuntament de Girona 1995. ISBN 84-86837-56-1.

"Excavacions a l'entorn de l'hospital de Santa Caterina de Girona". Lluís Palahí. Revista de Girona, núm. 236, maig-juny 2006.

"La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terç del segle XIV". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, Ll. Pallí, J. Sagrera. Annals Gironins. 2008.

"El Mercadal de Girona, un barri transformat per l'expulsíó dels religiosos". Jaume Fabre. Revista de Girona.

---

El convent de Sant Francesc. Articles històrics i reportatges fotogràfics de l'antic convent fundat el 1232 i l'església consagrada el 1368, avui desapareguts.

L'antic Hospital de Santa Caterina. Article històric i reportatge fotogràfic de l'edifici que durant 350 anys va ser hospital.

La muralla del Mercadal. Article històric sobre la construcció, modificacions i enderrocament de les muralles que envoltaven l'antic burg.

L'antic convent de Sant Agustí. Article històric sobre el convent que havia estat situat a l'actual plaça de la Independència, fundat el 1608 i abandonat el 1815.