|
|
|
||||||||
La muralla medieval de Girona resseguia l'antic marge dret de l'Onyar, actual costat dret de la plaça Catalunya, i separava la ciutat de la sorra de l'areny del riu, on antigament s'hi feia el mercat del bestiar. Aquest tram de fortificació, que arribava fins l'actual pont de Pedra, rebia el nom de muralla del Pes de la Palla; topònim que li venia donat perquè des del portal de l'Àngel s'accedia al carrer del Pes de la Palla. 
(Ampliar) - La muralla del Pes de la Palla i el portal de l'Àngel un dia mercat del bestiar a l'Areny. 1901. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. El mur tenia un gruix considerable i a l'altura del carrer del Vern, davant on avui hi ha la font dedicada a mossèn Cinto Verdaguer, s'obria el Portal de l'Àngel o de Sant Antoni, antigament anomenat dels Albadivers, des d'on, per mitjà d'una passera de fusta (la la palanca d'en Vila) es comunicava amb el Portal d'en Vila, situat a l'altre costat del riu. Aquesta comunicació es feia per el gual que, de sempre, facilitava la comunicació entre una riba i l'altra de l'Onyar; per aquí passava, també, l'antiga Via Augusta. La muralla i el portal varen ser construïts al segle XIV. Tenia sobre l'arc, a l'exterior, una escultura en mig relleu que representava l'escut de la ciutat sostingut per dos àngels i, a l'interior, una fornícula amb la imatge de Sant Antoni, Tot aquest tram de muralla va ser enderrocat el 1902. 
(Ampliar) - El mercat del bestiar a l'Areny, davant el tram de muralla del Pes de la Palla. Al centre, la palanca d'en Vila, que salvava el riu Onyar i comunicava el portal de l'Àngel, a la dreta, amb l'altre banda del riu. 1880-1890. Amis Unal d'Ala. CRDI - Ajuntament de Girona. La premsa de l'època se'n va fer resò. El dia 25 de gener de 1901, el diari Lo Geronés publicava, entre les notícies oficials de l'Ajuntament: "Se donà compte de una comunicació de la Comandància d'enginyers, fent saber que ha sigut informada favorablement la petició de l'alcaldia pera enderrocar las murallas de Figuerola, plassa del Marquès de Camps y Pes de la Palla, ab tal que se limiti al ornat públich y no sigui ab obgecte de lucro". El mateix diari, i a la mateixa secció publicava l'1 de juny de 1902 que l'Ajuntament havia decidit: "Aprobar lo plech de condicions per treurer à subasta l'enderrocament de la muralla del Pes de la Palla". El dia 15 del mateix mes decidia "Senyalar lo dia 27 [...] per l'enderrocament de la muralla del Pes de la Palla". 
(Ampliar) - Tram de muralla de l'Onyar a l'altura del Portal del Carme. Al fons a la dreta, el portal de l'Àngel i la palanca d'en Vila. 1901. Amis Unal d'Ala (atribuïda). CRDI - Ajuntament de Girona. El 6 de juliol informava que s'havia aprovat "Adjudicar difinitivamont à don Francisco Simón la subasta de las obras de derribo de la muralla del Pes de la Palla pel preu de 3.996 ptes". Finalment, però, no va ser aquest el que va dur a terme les obres; el 20 de juliol s'informava que l'Ajuntament havia decidit "Acordar lo traspàs fet pel contractista de les obres d'enderrocament de murallas à favor de don Joaquim Soler". El 31 d'agost s'havien acabat les obres, tot i que amb algun problema: "Els encarregats d'enderrocar la muralla del carrer del Pes de la Palla han donat per acabada la obra, havent dexat en alguns punts bastant més alta la rasant de lo que estava senyalat quan se va fer la subasta, ab lo qual, si ells s'han estalviat gasto y feyna, l'Ajuntament no s'ha estalviat cap diner, donchs suposem que'els empressaris cobraran bitllo bitllo lo estipulat, com si haguessen fet l'obra tal com se va treure à subasta: lo que proba que de totes les coses sempre hi ha qui'n diu bé, axi com quin surt geperut. Los que'n surten geperuts per ara y tant son los vehins del carrer que's veuhen obligats à fer en ses cases un gasto més que regular si no volen perdre als estadants als menys de les botigues. Es veritat qu'aquelles cases y aquell barri guanyaran molt, però axó serà quan sia complerta la seva urbanisació y s'hagin construhit noves la major part de les cases, y Deu sab qui ho veurà". 
(Ampliar) - El sector de muralla del Pes de la Palla amb el portal de l'Àngel. Les cases de l'esquerra serien enderrocades el 1903, per tal d'obrir-hi la Rambla Verdaguer. 1890-1901. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. El 28 de setembre de 1902, el mateix diari publicava que "Acabat lo enderrocament de la muralla del Pes de la Palla, ha comensat la brigada municipal la construcció de la paret de contussió (sic), obra de utilitat pro que com de costum se fa sense acort del Municipi y sense que hi hagi consignassió en presupost". La muralla havia desaparegut, i començava el procé d'expropiació i nova alineació d'algunes cases del carrer del Pes de la Palla. Bibliografia.
- La ciutat de Girona a l'època moderna: de capital del drap a plaça forta". Xavier Torres Sans. 2001. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLII.
|
(Veure la imatge sencera) - El portal de l'Àngel. Detall d'una imatge de 1901. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Mapa de l'Arenys i la Vilanova el 1535. 1. Carrer del portal de l'Àngel al portal del Carme. 2. Portal de l'Àngel. 3. Portal del Carme. 4, Portal del pont. Dibuix de J. Sagrera, publicat a "La ciutat de Girona l'any 1535".
(Veure la imatge sencera) - El portal de l'Àngel. Detall d'una imatge de 1901. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Les muralles medievals de Girona es varen construir durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Escultura de Jaume Cascalls, 1345. Viquipèdia.
|
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |