|
|
|
||
El dijous 18 de setembre de 2025 l'Ajuntament de Girona va retre homenatge a la figura de l’editor i periodista Dàrius Rahola Llorens, el diari "L’Autonomista", l’últim periòdic democràtic de Girona fins a la fi de la dictadura franquista, i la llibertat de premsa, amb un plafó a la plaça de Santa Susanna del Mercadal. 
(Ampliar) - Alguns participants a l'acte d'homenatge a Dàrius Rahola. Ajuntament de Girona. Dàrius Rahola Llorens (1868-1940). Era el gran dels dos germans, Dàrius i Carles, amb qui es portava tretze anys. Editor i propietari del periòdic "El Autonomista", que posteriorment passaria a catalanitzar-se pel de "L’Autonomista", des d’un republicanisme federal i catalanista, va néixer a Cadaqués el 12 de juliol de 1868 i es va traslladar a Girona amb la seva família quan tenia 16 anys. Es va ocupar de la impremta familiar tallers Gràfiques Rahola, on el 18 de setembre de l’any 1898 va imprimir el primer número de "L’Autonomista", diari que ell mateix va fundar i dirigir i en el qual escrivia el seu germà petit, el també periodista i articulista Carles Rahola Llorens. 
(Ampliar) - Homenatge a Dàrius Rahola i a 'L'Autonomista' a la plaça de Santa Susanna del Mercadal. Els tallers eren situats al carrer de la Premsa, a l'espai que actual conforma la plaça de Santa Susanna del Mercadal, just davant de casa seva, i foren confiscats per la dictadura franquista, per ordre del governador Antonio Correa, i adscrits a la Delegación Provincial de Falange Española y de las JONS, amb les que primer editaria a la Casa de la Misericòrdia (actual Casa de Cultura) el diari "Pirineo", a partir del 17 d'abril de 1939 i, més endavant, el diari "Los Sitios", com a diari oficial del Movimiento. 
(Ampliar) - Capçalera del primer número del diari 'Pirineo', publicat el dilluns 17 d'abril de 1939.
Dàrius Rahola va ser portaveu del republicanisme gironí des del 1896 i va estar molt compromès amb la ciutat, d’on va ser regidor en tres períodes entre 1920 i 1936. També va ser un gran defensor de la llibertat de premsa i dels valors democràtics. Les seves conviccions socials el portaren a promoure iniciatives diverses, com per exemple, l'organització de les colònies escolars patrocinades pel diari al 1928, en plena dictadura del general Miguel Antonio Primo de Rivera. 
(Ampliar) - Capçalera de "El Autonomista" (1898-1933). 
(Ampliar) - Capçalera de "L'Autonomista" (1933-1939).
Grau explica que Dàrius Rahola va contribuir notablement a la difusió de la cultura i de la llengua i també del republicanisme en una ciutat que anava canviant des del conservadorisme clerical que la dominava. La seva història és la del naixement i consolidació del periodisme modern, destruït abruptament pel cop d’estat facciós i la Guerra Civil. Van ser més de 40 anys de periodisme, fins al 25 de gener del 1939, quan es va deixar de publicar el diari. 
(Ampliar) - Tallers de "El Autonomista". CRDI - Ajuntament de Girona. El periòdic "L'Autonomista".
Aquest diari, setmanal de 1898 a 1904, es va començar a publicar cada dues setmanes de 1904 a 1920, i diari a partir de llavors, i va representar un canvi substancial en el model de premsa que hi havia en aquells moments (1). 
(Ampliar) - Família de Carles Rahola i Llorens: els seus fills, Ferran i Carolina, la seva muller Rosa Auguet, la seva filla Maria i la seva germana Petra Rahola. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - Entre els seus redactors i col·laboradors més destacats cal esmentar Dàrius Rahola, Antoni Franquesa, Pere Loperena, F. Pi i Margall, Laureà Villarrubia, Carles Rahola, Josep M. Gaya Picón, Francesc Layret, Xavier Montsalvatge, Artur Vinardell, Josep Enseñat, Gabriel Alomar, Bernat Butiñà, Blasi Maranges, Miquel Santaló, J. Camps Arboix i Germinal Roig. (Ll- Costa, "L'Autonomista. Història i memòria"). - Tornar al text (2) - Per la llei de Responsabilitats Polítiques Dàrius Rahola va ser sentenciat a perdre la maquinària de la impremta on s'havia editat el diari "L'Autonomista", i també el van inhabilitar de poder ostentar càrrecs públics i van condemnar-lo a allunyar-se 300 quilòmetres del Principat de Catalunya. La sentència es va dictar el 30 d'abril de 1941, tot i que Rahola, exiliat a Perpinyà, havia mort el juliol de 1940. La llei afectava els hereus, que no van poder recuperar una impremta que, d'altra banda, ja havia estat confiscada. - Tornar al text Bibliografia bàsica - |
 (Ampliar) - Dàrius Rahola Llorens, 1933. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.  (Ampliar) - El nét de l’homenatjat, Dàrius Rahola, durant el seu parlament.  (Ampliar) - L’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, durant l'homenatge.  (Ampliar) - El president de l’Associació de Veïns del Mercadal, Fernando Giron Cardona, durant l'acte.  (Ampliar) - El periodista i president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Jordi Grau.  (Ampliar) - Portada del primer número del Suplement Literari de L'Autonomista, editat el gener de 1902.  (Ampliar) - Ordre del governador Correa pel lliurament de la millor linotipia de "L'Autonomista" a la impremta Ginés per editar "El Pirineo". Primer d'abril de 1939.  (Ampliar) - Primer número del diari "Los Sitios de Gerona", primer de gener de 1943. |
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
Creat: 23/09/2025 |