Fins els segle XIV se'l documenta com a carrer de la Draperia (esmentat per primer cop l'any 1247), i a partir del segle següent, després que el sector va quedar inclòs dins les muralles medievals, es troba esmentat com carrer dels Cavallers, nom que compartia amb la plaça de l'Oli i el carrer de les Sabateries Velles, l'actual carrer de Bonaventura Carreras i Peralta. Al segle XIV la major part dels comerciants del tèxtil, el sector capdavanter de l'activitat econòmica d'aleshores, tenien habitatge amb botiga en aquest carrer. Poc a poc els cavallers, donzelles i cutadans honrats passaren a ocupar aquesta via (1) i durant un curt període s'empraren indistintament ambdós noms, Draperia i Cavallers.
L'any 1418, amb motiu de trobar-se a Girona un cardenal vingut de Roma amb llegat del nou pontífex Martí V, es va celebrar una processó que segons el ban dels Jurats passava, entre d'altres, per la plaça de les Albergueries (actual plaça del Vi) i seguia "Tot dret per lo carrer apellat de la draperia o dels ciutadans e per la plaça dels cavallers vers lo call Juyich". Durant un temps també va ser conegut com a carrer de la Ferreria Nova, per distingir-lo del carrer proper de la Ferreria Vella. El nom de Ferreria Nova apareix almenys des de l'any 1292; significà una ampliació posterior al naixement de la Draperia. Al llarg del període comprès entre els segles XVI i XVIII arrelà l'actual nom i quan l'indret començà a prendre la seva estructura actual.
Explica Marquès que a partir del regnat de Ferran II el catòlic (1452-1516) va prodigar-se el títol de "ciutadans honrats" de Barcelona i de Girona, els quals fruïen de gairebé tots els privilegis dels cavallers i s'hi equiparaven pràcticament. Per aquest motiu el nom de "Carrer dels Cavallers" va canviar a "Carrer dels Ciutadans", que ha persistit fins avui. Consta documentalment que l'any 1361 el carrer dels Ciutadans arribava fins a la plaça del Vi per la part de ponent. La que avui és casa número 1, en aquella data, l'Almoina del Vestuari de la Catedral la va comprar a Joan Fouracer i, per tant, ja existia des de temps abans.
Joan Gaspar Roig i Jalpí, al seu "Resumen historial de las grandezas, y antigüedades de la ciudad de Gerona" (1678), explica que "Ay tambien en Gerona algunas calles muy buenas, de las quales la mejor es la que llamamos de los Ciudadanos, en la qual estan edificadas muchas, y muy principales casas. Es muy ancha igualmente, y no es poco larga. Tiene este nombre, porque en ella vivia antiguamente la mayor parte de los Ciudadanos Honrados de esta Ciudad: y agora con mucha razón podria ser llamada calle de los Cavalleros porque son muchos los que viven en ella" (esmentat per Fabre, op. cit).

Restitució de la ciutat de Girona a principis del segle XIV. S'hi indica (1) Carrer de la Draperia, el tram nord de l'actual carrer dels Ciutadans, i (2) Ferreria Nova, el tram meridional del carrer. Dibuix de Jordi Sagrera (op. cit) - (Ampliar)

Cases senyorials i palaus. La casa número 1, la que fa cantonada amb la plaça del Vi i el carrer de les Ferreries Velles, era l'antiga Duana Vella. La porta d'entrada té un artístic picaport de ferro amb cap de lleó, i a la cantonada hi ha, a 2,5 m d'alçada, una escultura de rostre rialler i llargues orelles, el conegut popularment com "en Banyeta". Durant els segles XVI i XVII va ser el palau que la Generalitat tingué a Girona, institució que s'anomenava Diputació del General (2). Segons Marquès, molts escriptors, seguint a Girbal, han dit que havia estat casa de la Milicia del Temple, interpretant malament l'escut que romàn a la façana sud.
La casa número 3 va ser palau del Marquès de Dou des de l'any 1793 fins al 1929 i, simultàniament, seu de la notaria Saguer. Posteriorment hi va haver l'agència Gómez, modernista, i actualment l'espai acull dependències del Servei Municipal d'Educació (3). La casa següent, la número 5, va ser la Banca Arnús, reformada el 1928 segons projecte de l'arquitecte J. Bosch. El 1915 era seu de la redacció i administració de la revista mensual "El financiero práctico: revista mensual dedicada a la banca, industria, comercio, agricultura, propiedad y seguros".
La casa número 7, fins l'any 1825 havia estat del "Reial Consolat de Comerç". Damunt del que havia estat la sastreria Mas hi hagué un local de la "Organización Juvenil Española" (OJE) en dependència de la "Secretaría General del Movimiento". La que té el número 9 havia pertangut a la família Caramany, propietaria també de la casa número 4. Va ser local social del "Foment de la Industria, del Comerç i de la Propietat", entitat que més tard es va transformar en "Cambra Oficial del Comerç i de la Indústria".

Excavacions al solar de l'antic Hotel dels Italians, al carrer Ciutadans. Esquelets d'època tardo-romana trobats durant l'excavació. 1991. Josep Maria Oliveras Puig. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La casa número 11 va ser la residència senyorial de la família Benaiges, després, del comte de Berenguer. La número 13 havia estat dels ciutadans honrats de Barcelona, senyors Cerdà i Jofra i, posteriorment, propietat de la Banca Puig. La casa número 15 va ser propietat dels Casanova i de Prat Sant Julià i va ser adquirida l'any 1898 per J. Puig, qui en convertí els baixos en un magatzem de ferros. Va ser escola graduada de nens i nenes l'any 1899, i posteriorment seu del Consolat de Bèlgica i d'Òmnium Cultural.
La casa número 17 és la casa Llapart, i té a la façana una fornícula amb una imatge de Sant Antoni de Pàdua, amb una inscripció que diu: "Resant un pare nostre se guanyen 250 dies d'indulgència". En el marc de marbre, tal com explica Josep Grahit, hi ha escrites dues dates, 1642 i 1922. La primera fa referència a l'adquisició de l'immoble i la segona, a la data de construcció de la capelleta.
Al número 19 hi havia, a més de l'antiga perruqueria Serra, de caire modernista (1928-29), l'edifici de la Fontana d'Or. Reformat per la Caixa d'Estalvis Provincial l'any 1972-73 , és un edifici romànic del segle XII, amb una part gòtica, la més posterior, construïda els segle XIV-XV. Com a mínim des del segle XVIII va ser una fonda o hostal. El 1787 s'hi estatjà el Comte d'Aranda, i durant molts anys va ser regentada per un italià anomenat Antoni Lenti. A la primera meitat del segle XIX era dirigida per dos italians, els treballadors dels quals fundaren el 1877 l'"Hotel dels Italians". Durant un temps va rebre el nom de "Mesón de Posada" (1796) i més tard, de "Fonda de la Estrella". La Fontana d'Or ha tingut també d'altres usos: fins al 1895 hi hagué l'oratori dels Lluïsos fins al trasllat a l'església dels Dolors; mentrestant s'emprava com a residència dels jesuïtes.

Llicència atorgada per Bernat Miquel, Francesc Terra i Ponç Julià, com a jurats de la ciutat de Girona, a favor de Guerau Coromina, argenter de Girona, i els seus successors, per tal que pugui edificar una taula a la botiga de l’alberg que té al carrer dels Ciutadans, prop de la plaça de les Albergueries. 1480. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El 1920 va passar a mans del "Banc de Catalunya", i més endavant, el 1933, va ser adquirit per la "Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya". Acabada la Guerra Civil, la Fontana d'Or passà a ser propietat de la "Caixa de Girona", que la compartí amb el "Col·legi d'Arquitectes" i la "Cambra de Comerç" fins al 1965; en aquest moment, un cop lliure l'edifici de llogaters, la "Caixa de Girona" n'inicia la restauració definitiva, que duraria fins a l'any 1973. Actualment acull la seu del "CaixaFòrum" de Girona.
A la banda dreta del carrer, als números 2-4 hi hagué la casa principal dels Caramany, bastida amb la unió de tres finques primitives, una part de la qual va ser ocupada per l'"Hotel del Centro". Coneguda abans com a "Fonda d'en Fita", des del 1892 portà aquest nom. Antigament, i juntament amb l'"Hotel dels Italians", era dels pocs hotels que comptava amb una mena de grans tartanes que anaven a l'estació del tren a recollir els viatgers. La resta de l'antic palau va ser una botiga modernista del 1908, dedicada a la venda de queviures, el "Colmado Gelabert" i posteriorment "Moriscot".
La casa número 8, la Casa Salieti, va ser construïda el segle XIV i restaurada per Rafael Masó el 1911. La número 10 és coneguda com a Casa Bassols. La Casa Massaguer, al número 12, va ser abans del 1800 de la família Sarriera i de Gurb, Despujol i de Cruïllíes i després va ser propietat de Martí Massaguer i Janer, el qual la va comprar l'any 1888 i la va reedificar en la forma actual, i després, dels Manresa. El 1929 la comprà la "Cambra de la Propietat Urbana", que encara la ocupa i la va reformar l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle; al costat hi havien instal·lades les oficines de turisme de la Generalitat.

Anunci de l'ortopèdia Torrellas publicat al diari "L'Autonomista" el 27/10/1934.

Les obres varen maniestar que hi havia hagut successivament tres nivells de construcció. Un és ara a ras del carrer; un altre apareix a una estança a un metre de profunditat, sobre el qual s'alça una columna cilíndrica amb capitell d'ordre dòric, que feia de suport a una arcada per cada banda, una de les quals encara es conserva. Un tercer nivell, més profund, s'endevina per una altra arcada, l'arrancada de la qual és més baixa que les restants. S'hi varen descobrir també dues arcades gòtiques de punt d'ametlla, que varen coexistir amb les anteriors. Segurament la casa va edificar-se en època romànica, va ser reformada en període gòtic, transformada en palau en el temps del Renaixement i reedificada a les darreries del segle XIX pel que fa a les dues façanes, sud i oest. En la primera, que dóna al carrer de Joaquim Pla i Cargol, es poden veure les dovelles de la primitiva porta de punt rodó, incorporades a l'estructura de la paret.
La Casa número 14 d'ença de l'any 1772 va ser dels Delàs, barons de Vilagaià, que tingueren gran influència a l'Ajuntament de Girona al llarg del segle XVIII i primer terç del XIX. Posteriorment hi va viure el doctor Sánchez Babot. Té sortida a la plaça de Sant Josep.

Fires de Sant Narcís. Les autoritats entrant al carrer Ciutadans des de la plaça del Vi. D'esquerra a dreta, el delegat provincial d'Hisenda, Joaquim Casanovas Ogués, el president de l'Audiència Provincial, José María Mesa Fernández, l'alcalde, Josep Bonet Cuffí, el governador civil, Ramón Muñoz González, el governador militar, Emerio Feliu Oliver, el president de la Diputació, Pere Ordis Llach i un sacerdot. 1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La casa número 16 és dels segles XVII-XVIII i abans de 1877 va ser de Mariano de Sabater, marquès de Campmany. Anteriorment havia estat de la família Desbac i Cartellà, els escuts dels quals estàn gravats a les lloses dels balcons que donen al carrer dels Ciutadans. Fins als anys cinquanta del segle XX l'ocupà l'"Hotel dels Italians", als baixos del qual hi havia el 1871 un cotxe correu diari que anava a Figueres. A la porta del costat hi havia hagut la "Fábrica de Hielo".
La casa número 18 és l'antic casal noble dels Comtes de Solterra, Sarriera i de Gurb fins l'any 1876, l'escut dels quals es conserva al balcó que dóna a la plaça de Sant Josep. El 7 de setembre de 1493 van estatjar-se-hi els Reis Catòlics, Ferran i Isabel (el casal en aquell moment pertanyia al cavaller Joan de Sarriera), el 1701 s'hi allotjà el rei Felip V, i el 1710 el rei Carles III, Arxiduc d'Àustria. El 1808, poc abans de la Guerra del Francès, se la preparà per rebre la frustrada visita de l'emperador Napoleó. Va ser, durant molts anys, la casa que acollí els visitants il·lustres, funció que més tard recauria en l'edifici de Casa Carles, ben bé al costat de l'Ajuntament. Durant uns anys el Casal dels Solterra va ser la "Jefatura del Movimiento", i actualment és la seu dels "Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat".

Porta d'accés a la perruqueria de l'hotel Centro, al carrer Ciutadans. A la dreta, el portal de la fàbrica de gel amb el llindar identificatiu. 1972. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Les porxades i voltes del carrer. El carrer dels Ciutadans, entre els segles XV í XVIII, va patir moltes transformacions. El 1424 moltes cases posseïen arcades i voltes a la planta baixa, del tipus de les que encara mostra la Fontana d'Or. El seu procés de tancament i enderroc començà al segle XVIII; s'adduïren raons de seguretat, atès que es considerava que era un bon amagatall per als qui volien robar, i principis de moralitat, ja que també hi anaven a raure moltes parelles. Es documenta que l'any 1733 una part d'aquestes voltes, situades a l'actual començament del carrer, varen ser tancades perquè els estadants del damunt, un hisendat, un metge, un advocat i un perruquer, al·legaven que s'hi cometien tota mena de malifetes. També es tancaren unes voltes que hi havia al davant de la Fontana d'Or.
Al llarg del segle XIX s'hi durien a terme obres d'agençament de l'empedrat de llambordes, sobretot el 1831, i s'hi varen fer reposicions el 1908 i 1910. El 1940 es va decidir substituir les llambordes per llosetes d'asfalt, i les llambordes tretes al carrer dels Ciutadans, plaça del Vi i carrer d'Abeuradors s'empraren per pavimentar el tros de la carretera de les Planes que pertany al terme municipal de Girona. Va ser novament pavimentat el 1981, i el 1984 s'hi varen fer obres de renovació dels serveis, obres que l'Ajuntament va aprofitar per col·locar una renglera de testos a la banda dreta.

Exposició d'un concurs de fotografia de la Schola Orpheonica Gironina, al carrer Ciutadans. 1919. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

Els comerços i les entitats del carrer. El comerç d'aquest carrer estava adaptat al fet que de sempre havia estat una important via de pas per travessar la ciutat. Els ja esmentats hotels del Centro, dels Italians i de la Fontana d'Or, i l'abundor de diligències, tartanes i serveis de transport ho demostraven clarament. A la segona meitat del XIX hi havia oberts tres cafès: el Gerión, el Nuevo i el de la Aurora.
Dels segles XV al XVIII el carrer tenia uns habitants pertanyents a la noblesa, l'administració i el tèxtil, i era en tots els sentits una zona benestant. Els diversos fogatges, padrons i censos mostren que els nobles començaven a abandonar les cases a partir de la Guerra del Francès. Al segle XIX els seus habitants pertanyien majoritàriament a les classes mitjanes, i molts de pisos són llogats i rellogats a entitats i empreses. A la casa número 16 hi hagué fins al 1897 el "Banc de Llinàs i Cia", al número 20, la "Banca de Quintana i Bassols", i al 18 hi hagué el 1921 l'estatge del "Banc de Catalunya", adquirit el 1933 per la "Caixa d'Estalvis de la Generalitat", i a la postguerra per la "Caixa d'Estalvis Provincial", que hi tingué la seva oficina principal fins a l'any 1960 , quan es traslladà a l'avinguda de Sant Francesc.
La Fontana d'Or estatjà el primer pis la "Cambra de Comerç", fins al seu trasllat a la Gran Via de Jaume I, i seria seu provisional de l'"Ateneu de Girona" l'any 1923. Abans havia estat ocupada el 1846 pel "Liceo Gerundense", que més tard, a la segona meitat del segle XIX, es traslladà al primer pis de l'"Hotel del Centro", per la "Federació Patronal", per la "Societat Econòmica d'Amics del País", pel gimnasi "Balmes", a les primeries del segle XX, i, des del 1918, per la "Schola Orpheonica Gironina".
A d'altres pisos del carrer hi havia la "Cooperativa Obrera" (1926), i l'administració i redacció de diversos diaris i revistes: el "Semanarí Catolich" (1895), "Lo Geronès" (1908), "Front" (1936-1939) i "L'Espurna" (1936-1937), aquests dos darrers, portaveus del P.S.U. i el P.O.U.M. respectivament.

Elefant procedent del Circo Hipódromo Pinder circ circulant pel carrer dels Ciutadans de Girona. En segon terme, el colmado Gelabert. 1925. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els transports. La segona meitat del segle XIX, que coincideix amb el període de màxim trànsit, el carrer comptava amb el servei de diligències de Girona a Perpinyà als baixos del casal dels Solterra, que s'anomenava "Can Ziu", l'agència de cotxes de cavalls a Banyoles situada als baixos de l'"Hotel Italians", el servei d'òmnibus a Barcelona i un servei de tartanes cap a Caldes de Malavella, que sortien del davant de la Fontana d'Or. Sovint eren grans carruatges tirats per cavalls i amb uns preus que oscil·laven segons la categoria del lloc. Josep Grahit esmenta que l'any 1862 anar de Girona a Figueres a la berlina valia 16 rals; a l'interior, 12 ; a la rotonda, 10, i a la banqueta, només 8 rals.
Fabre (op. cit) esmenta que a la "Guia de Gerona y su provincia" de l'any 1918 hi ha l'anunci d'un centre administratiu del carrer que es dedicava a l'especialitat de "asUntos de quintas y sustituciones del servicio en África". Miquel de Palol esmenta que fins l'aparició dels primers cinemes el jovent no tenia altre lloc d'esbarjo que l'Odeón, sala de ball a la pujada de Sant Martí i davant del Seminari, i "la rodona de l'edifici que, a tall d'envelat, bastit en el pati d'una casa noble del carrer de Ciutadans, tenien els joves menestrals i barrilaries, i que anomenaven amb la moda vuit-centista 'Las Odaliscas'".

Cartell publicitari de la 'Peluquería Dalmau', al carrer Ciutadans n6uacute;mero 1. 1931. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

---

Notes

(1) - Jaume Marquès (op. cit) explica que gran nombre de cavallers, que abans vivien en cases esquifides dins la Força Vella o als castells distribuïts en els pobles de la comarca, van començar a tenir casa a Girona i especialment van establir-se entre la plaça de l'Oli i la plaça del Ví, per la banda est. Per la banda oest, el carrer era habitat per mercaders i artesans, sobretot pels ferrers, agrupats en el carrer de les Ferreries Velles, al qual les mateixes cases tocaven per la banda de Ponent. D'aquí va venir que del carrer també se'n va dir "La Ferreria Nova" i a l'antiga li va quedar el nom de "Ferreria vella", l'actual carrer de les Ferreries velles. - Tornar al text

(2) - Segons J. Marquès, un text del manuscrit "Capbreu Vell" conservant a l'Arxiu de la Catedral de Girona, deixa clar que la Generalitat, per construir el seu palau va comprar cinc grups de cases a altres tants ciutadans de Girona, l'any 1577. Seguidament s'haurien iniciat les obres de construcció del nou casal, i el 1589 ja s'hi havia instal·lat la prestigiosa confraria de Sant Jordi, que aplegava cavallers de les nostres comarques. A la planta principal hi havia una capella dedicada a Sant Jordi. La confraria hi celebrava una festa cavalleresca i a la plaça del Vi feien una justa de cavall o un torneig a peu, que persistí fins a la guerra dels Segadors, el 1640. - Tornar al text

(3) - El 1966, quan ja feia anys que funcionava com a Agència Gómez, va passar a ser la seu de l'Agència Muñoz, i com a tal va funcionar fins el 2013. Aquell any, el propietari Antoni Muñoz Delgado va fer donació del mobiliari i dels diferents elements modernistes de l'interior a l'Ajuntament. Des d'inicis de 2014, l'espai acull dependències del Servei Municipal d'Educació.
De l'edifici, que és d'origen medieval i que va gaudir d'una magnífica remodelació al 1909, en destaca el rètol amb esgrafiat sobre fons rugós i els tancaments de fusta envernissada amb vidres gravats amb àcid fluorhídric. Tot el conjunt és d'estil marcadament modernista i tant el mobiliari com la façana que es veuen actualment són originals d'aquesta època. A l'espai interior hi destaca un interessant mobiliari format principalment per un taulell de fusta i de vidre, i unes rengleres de calaixos i prestatges que recobreixen les parets. Aquests calaixos estaven destinats a guardar la documentació dels ajuntaments de la província i per això contenen el nom de cadascun dels municipis gravat al vidre frontal. L'edifici està catalogat al Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de la ciutat de Girona. - Tornar al text

---

Bibliografia

- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1998. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- "El carrer dels Ciutadans". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" l'11/03/1979.
- "El carrer dels Ciutadans". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 22/09/1984.
- "Guia-cicerone de la Inmortal Gerona". Enric Claudi Girbal. 1866. Girona.
- "Antigues cases senyorials gironines". Pelai Negre i Pastell. 1978. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol XXIV.

---

- La Fontana d'Or - Article històric i reportatge fotogràfic de l'edifici actualment seu del CaixaFòrum.

- La Casa Salieti - Article històric i reportatge fotogràfic del casal construït el segle XIV i reformat per Rafel Masó entre 1910 i 1911.

- Cases medievals al carrer Ciutadans (I) - Article històric i reportatge fotogràfic de les troballes arquitectòniques i arqueològiques al número 10 del carrer.

- Cases medievals al carrer Ciutadans (II) - Article històric i reportatge fotogràfic de les troballes arquitectòniques i arqueològiques al número 10 del carrer.