|
|
El nom del carrer.
El carrer de Sant Llorenç és situat al centre del que era el Call jueu, al cor del Barri Vell, i connecta el carrer de la Força amb el carrer de Lluís Batlle i Prats. Estret i costerut, s'hi pot accedir travessant passos porxats i, per unes escales s'accedeix a l'esmentat carrer de Lluís Batlle. És el carreró més pintoresc del barri i el que desperta més curiositat dels visitants.
Notícia de la recuperació del carrer de Sant Llorenç. Publicació del diari "Los Sitios de Gerona" del 27/12/1975. - (Ampliar)
Durant molts de temps el carrer de Sant Llorenç era l'actual carrer de la Força, de manera que en els recomptes de població medievals no hi apareix esmentat. Josep Calzada documentà que antigament aquesta via s'anomenava carreró de la Sinagoga, accepció que més tard també es donava al veí carrer de Lluís Batlle i Prats, la qual cosa suggereix que ambdues vies varen ser considerades, durant un temps, un sol passatge. El nom que previu més temps, però, és el de Sant Llorenç, i s'explica perquè al punt d'on arrenca el carrer, la façana de la casa número 12 del carrer de la Força, hi ha una fornícula que conserva una imatge de Sant Llorenç (1).
Al segle XIX apareix esmentat com a carreró d'en Berga, en clara referència al cognom de seu principal propietari. En una data indeterminada del segle XX el carreró va ser tancat per ambdós costats amb sengles portes, i tot el seu trajecte es convertí en un niu de runes i coberts de trastam fins al moment en què l'Ajuntament, amb la col·laboració dels "Amics de la Girona Antiga", va decidir de recuperar-ne l'ús públic. L'obertura oficial del carrer va tenir lloc la vigília del Nadal de 1975, quan era alcalde Ignasi De Ribot i de Balle.
Pati de la casa Colls-Labayen (Casa d'Avinay). 1984. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Els edificis.
El casal i jardí de la família Colls-Labayen dona a aquest carreró, fent cantonada amb el carrer de Lluís Batlle i Prats, des d'on s'albira l'antic carreró d'Hernàndez, encara tancat al públic. Anualment es pot visitar la planta baixa durant l'esdeveniment Temps de Flors. En el moment de l'expulsió dels jueus (1492) era propietat del rector de l'Aljama Lleó Avinay, el qual, conjuntament amb altres membres i regidors del Consell Jueu, com Salomó Esdres, Salomó Samuel i Leví Issach, signaren, en presència d'altres prohoms de l'Aljama, les vendes de les propietats comunals: la darrera Sinagoga, l'hospital i els banys, i feren donació del seu cementiri al cavaller gironí Joan de Sarriera. En el pati d'aquest notable edifici privat es pot contemplar el pou, de l'època de l'expulsió, la columna romànica i els finestrals gòtics que engalanen les parets que l'envolten.
Malgrat les successives reformes a què s'ha sotmès l'edifici, encara conserva al seu interior vuit entalles per a la col·locació de les mezuzot. Algunes d'aquestes pedres foradades es troben a la cara interior del pou, i d'altres a les parets del pati.
A les parts més baixes de l'edifici s'hi observen voltes i arcs dels que tant sols n'és visible la cimera, indicatiu del modus de construcció habitual en els segles medievals i posteriors, en que no solia enderrocar-se totalment els edificis vells per a aixecar noves construccions, siné que omplint-los parcialment de terra i restes d'enderrocs s'utilitzaven com a basament de les noves edificacions.
Més avall d'aquest edifici hi ha el Centre Bonastruc ça Porta, situat en un edifici emblemàtic que al segle XV contenia la darrera sinagoga de Girona (2), i actualment acull també el Museu d’Història dels Jueus. Situat de fet entre el carrer de la Força i el carrer de Sant Llorenç, s'obre a les dues vies dins l'espai que a l'Edat Mitja corresponia al Call de Girona.
A l’interior del Bonastruc ça Porta es va localitzar, durant les excavacions que s'hi varen dur a terme els anys 2014 i 2015, una cisterna que havia funcionat com a tal durant època moderna. En realitat es tractava d’una cisterna peculiar que s’escapava dels patrons habituals de cisternes d’època moderna, totes les quals tenen un sistema de funcionament similar. El que cridava més l’atenció de tot plegat era que es tractava d’una obra que no es troba enfonsada sota terra, sinó que més aviat resulta identificable com a piscina; en realitat és un micvé, un bany ritual jueu.
(Ampliar)
- Venda de l'antiga sinagoga de Girona 12 de juliol 1492. Lleó Aninay, Salomó Esdres, Salomó Samuel i Leví Issach, jueus, rectors de l'aljama de Girona, i Astruch Abraham, Bonastruch Benvenist, Jucef de Piera, Mosé Vidal, Bellshom Caracosa, Benet Tolosa, Vidal Astruch, Benvenist Astruch i Astruch Tarós, jueus singulars i veïns de l'aljama, venen a Pere Gerald de Terrades, canonge i sagristà major de l'església de Girona, absent, l'antiga sinagoga, situada dins els antics murs de la ciutat, prop del carrer de Sant Llorenç, pel preu de 10 florins. Col·lecció Ajuntament de Girona.
On va viure Bonastruc ça Porta?.
El jueu Bonastruc ça Porta que tenia el nom hebreu de Mosse Ben Nahman, que significa "Moisès fill de Nahman", també anomenat Nahmànides, i amb el nom hebreu en clau de "Ramban", va ser una figura clau de la Càbala medieval. Nascut a Girona el 1193-1194 (el 4954 del calendari jueu), va morir a Haifa, Israel, probablement el 1270.
El seu pes intel·lectual va fer que els historiadors gironins dels segle XIX i XX cerquessin dades personals que ampliessin el coneixement del personatge, molt especialment la situació de la casa on havia viscut a Girona. Enric-Claudi Girbal (1839-1896) va llençar la creença que era l'actual Col·legi d'Arquitectes, a la cantonada del carrer de la Força amb la plaça de la catedral, hipòtesi que tamb&eacuute; varen recollir altres autors.
Carles Rahola, al seu llibre "Els jueus a Catalunya" ho explicava: "A l’angle reentrant de la placeta de la Ruca (la part superior de l’edifici de l’actual Col·legi), hi havia l‘Aljama (Consell dels jueus). L’edifici del costat, per la part inferior, que forma l’extrem del carrer de la Força, sembla que fou propietat del cèlebre Bonastruc de Porta. Una porta amb dovelles que hom veu tapiada al mig del carreró que dividia el call, donava entrada a la casa del ric jueu Abraam Isaac i a una plaça mercat". El problema és que no aportava cap document que ho acredités.
Santiago Sobrequés (1911-1973) afirmava que la part central de l'edifici del Col·legi d'Arquitecte havia estat l'habitatge d’algun jueu principal. Consta documentalment que abans de l’any 1416 aquella construcció era la casa del rabí de Girona Bonastruc des Mestre, qui amb intervenció de la reina Violant i de la reina Maria la va vendre a la Pia Almoina del Pa per a ampliar-ne les dependències. És possible que la coincidència del nom Bonastruc induís a la unificació dels dos personatges malgrat la distància de 150 anys que els separava.
Entre els membres de la societat d’"Amics del Call de Girona" es va propagar la suposició que la casa de Bonastruc ça Porta era la que té el número 1 del carrer de Lluís Batlle i Prats, l'actual casa de la família Colls-Labayen, hipòtesi tampoc demostrada. El que sí és provat documentalment és que el jardí contigu a l'habitatge, abans de l’expulsió dels jueus, era de Bonastruc Benevist, el qual tenia la casa a poca distància del jardí, bé que n’estava separada per altres construccions. Probablement la coincidència del nom de Bonastruc en sigui la causa de l’atribució al personatge.
Pati dels Rabins del Centre Bonastruc ça Porta. 2000. Jordi Ribot Puntí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
Una llegenda assegura que sant Llorenç va hostatjar-se a la casa del carrer de la Força on hi ha la capelleta, quan tornava de Roma amb sant Sixt, que més tard va ser papa i màrtir. -
Tornar al text
(2) -
La documentació sobre de la darrera sinagoga jueva coneguda de Girona són del moment l'expulsió dels jueus. Les afrontacions permeten assegurar que estava situada sobre una part del que avui és el Centre Bonastruc ça Porta. La fundació però es remunta al 10 de novembre de 1434, quan els jurats concediren a Bonastruc des Mestre, Astruc Avinay (Abinai o Aninay) i Bonastruc Jucef llicència per construir unes cases en uns patis que l'Almoina judaica havia comprat a Elionor, conversa, i que antigament havien estat de Nassim Rubén. El juliol de 1492 els jueus es van haver de vendre les darreres possessions que els quedaven entre les quals figurava la sinagoga a Jordi Rafart, prevere difunt el 1492, amb la casa de les dones, l'hospital i els banys. Les nombroses transaccions immobiliàries que es van succeir en els anys immediats i fins a mitjan segle XVI sempre fan referència al passat jueu. -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carreró de Sant Llorenç". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 20/05/1979.
- "El Call". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 17/12/1978.
- "El carreró de Sant Llorenç". Ramon Alberch i Fugueres. Article publicat al diari "El Punt" el 22/06/1986.
- "Girona Vella 2". Jaume Marquès i Casanovas. 1982. Ajuntament de Girona. ISBN 84-3006-363-3.
- "Els jueus i la ciutat de Girona". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-751-0.
- "La forma urbana del Call de Girona". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2006. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-023-4.
- "La casa de Bonastruc de Porta". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 16/10/1983.
 -
|
(Ampliar) - El carrer de Sant Llorenç. 1920-1944. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
El carrer de Sant Llorenç. Dibuix de Fèlix Xunclà publicat a "Girona. Guia del Call" (1995).
(Ampliar) - El carrer de Sant Llorenç. Dibuix de Ramon Prior publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 20/05/1979.
(Ampliar) - Inauguració del carrer de Sant Llorenç després de les obres de restauració. Benedicció oficiada pel mossèn Geli. Al fons, en primer terme, a l'esquerra, l'alcalde, Ignasi de Ribot de Balle. 1975. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer de Sant Llorenç. Dibuix de Ramon Prior publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 17/12/1978.
(Ampliar) - Entrada al carrer de Sant Llorenç des del carrer de la Força. 1989. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 11" N
2º 49' 32" E |
|
