La masia o casa de pagès ha estat l’arquitectura tradicional de l’habitacle a Sant Daniel i fins al segle XX les cases aïllades ocupaven tot el territori de la vall fins a les portes de la ciutat. Seguint la ruta del castell de Sant Miquel i havent deixat enrere Sant Daniel, la primera masia que trobem, en un excel·lent estat de conservació és Can Lliure. (Ampliar) - La masia de Can Lliure.
A l’inici del segle XVI, consta que van ser construïdes diverses cases de la vall encara avui dempeus i habitades, especialment algunes de les situades a l’actual carrer del Segle XVIè, tal com les llindes de pedra mostren, que devien estar vinculades al servei del monestir; aquest carrer serà l’únic del nucli del voltant del cenobi durant centenars d’anys; al segle XIX era conegut com carrer de Santa Margarida i posteriorment de la Llibertat. En el Cinccents es conformen també els grans masos de la vall: mas Pi, mas Preses, mas Miralles, torre d’en Rosès o mas de la Torre, Can Llinàs, etc. (Ampliar) - Vista (idealitzada) de Girona durant el setge de 1809. Arxiu Municipal de Girona - SGDAP.
Anterior al segle XVIII, després dels sotracs de la guerra de Successió es va produir un important redreç de les masies, amb la reconstrucció de l’actual mas Miralles, del 1710, i represa d'altres masos, com Can Lliure, Poater, Noguer i altres cases al voltant del monestir de Sant Daniel. (Ampliar) - Vista de Girona des de Can Lliure. |
Episodi de la Guerra del Francès. La gesta del tambor Lucio Anzio. El nom del personatge no resulta clar: Carles Rahola l'anomena Llucianet Ansió i el carrer de Sant Daniel actualment a ell dedicat l'anomena Tambor Ansó. Gravat 1888-1892. SGDAP Ajuntament de Girona.
[Més imatges] ------------- |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |