Tresor de la Catedral


		El Tresor Capitular. Les sales capitulars, on es troba el Museu de la Catedral des de 1951, van ser construïdes entre 1705 i 1725 i eren l’antic lloc de reunió del capítol. S'hi exhibeix una exposició de peces que al llarg dels segles han servit o serveixen encara per al culte litúrgic. Dins les seves sales es poden contemplar peces com creus processionals, la custòdia per a la processó del Corpus, retaules o fragments de retaules d'entre els segles XV i XVIII, reliquiaris, calzes, frontals d'altar i altres objectes destinats al culte. En les seves quatre sales trobem peces de diverses èpoques, tècniques i estils, moltes d’elles cabdals per la història de l’art. Dins el conjunt destaca el famós Tapís de la Creació, el Beatus, l’arqueta d’Hixam II, l’escultura de Sant Carlemany, o el segell de la comtessa Ermessenda de Carcassona, per esmentar-ne alguns. (Ampliar) - Sala 1 del Tresor de la Catedral. Gustavo Torres - Generalitat de Catalunya. A la Sala 1 s'hi mostren peces de diverses èpoques i tècniques. Des d’escultura romànica o barroca a tapisseria o orfebreria de l’antiga Al-Andalus. La Sala 2 es caracteritza per la col·lecció de creus processionals i la custòdia que presideix la sala, obra de Francesc Artau datada a mitjan segle XV. Aquestes peces encara compleixen les seves funcions litúrgiques i, per tant, presideixen celebracions, processons i altres actes religiosos. Compleixen, així, la seva funció primera i, a més, exposant-se, compleixen una segona funció: la cultural. (Ampliar) - Sala 2 del Tresor de la Catedral. Gustavo Torres - Generalitat de Catalunya. A la mateixa sala destaquen altres peces com el retaule renaixentista de Santa Helena o l’escultura gòtica de Sant Carlemany. A la Sala 3, dins la gran quantitat de peces que s'hi mostren cal destacar les orfebreries de petit format que ressegueixen bona part de la història de l’art fins els nostres dies. Els manuscrits tenen un pes especial, destacant la Bíblia de Carles V de França i el Beatus, de l'any 975. A la Sala 4 es presenta una sola peça, que per la seva importància ho mereix. Es tracta del famós Tapís de la Creació, un brodat de finals del segle XI o principis del XII que presenta una extensa iconografia i que relata diversos esdeveniments: escenes del Gènesi, els mesos de l’any, la descoberta de la Vera Creu, etc. (Ampliar) - Sala 3 del Tresor de la Catedral. Gustavo Torres - Generalitat de Catalunya. Peces imprescindibles. A la col·lecció destaquen per la seva importància artística i hisòrica, entre altres, les següents peces: El Tapís de la Creació. Una de les poques peces tèxtils brodades conservades de l'època romànica, realitzat amb fils de llana de colors sobre tela de lli, té unes dimensions de 3,58 X 4,50 metres, encara que no està complet i tampoc no està definit el seu origen ni la data de la seva execució. Es data de finals del segle XI o principi del XII. El seu nom es deu a la temàtica de la part principal del tapís. Presidit a la seva part central per la representació del Pantocràtor, dintre d'una orla que està envoltada per una circumferència repartida en vuit parts desiguals que mostren passatges del Gènesi. A la part rectangular que l'emmarca a la seva franja superior, la imatge central representa l'any, als seus costats les estacions, seguint els mesos, el sol, i la lluna, els rius del Paradís, entre altres escenes. També s'hi representen els quatre vents. [El Tapís de la Creació]. (Ampliar) - L'anomenat Tapís de la Creació, brodat amb fils de llana de colors sobre tela de lli. Finals del segle XI - principis del XII. Generalitat de Catalunya. El Beatus de Girona. Còdex del segle X del comentari de l'Apocalipsi fet pel Beat de Liébana. Escrit en lletra visigòtica sobre pergamí, consta de 284 folis de pergamí de 400 x 260 mm, amb cent catorze miniatures moltes de pàgina sencera, va ser escrit, segons consta a l'últim foli del còdex per presbiterat Sènior i miniaturat per monja Ende i pel presbiterat Emeteri. [El Beatus de Girona]. Escultura de Sant Carlemany. La realització d'aquesta escultura d'alabastre policromada es deu a l'artista Jaume Cascalls. A partir del fet que el bisbe Arnau de Montrodon l'any 1345 va instituir el culte a Sant Carlemany a la capella dels sants Màrtirs dins la catedral de Girona, hi va ser venerada aquesta escultura. En realitat representa la imatge de Pere III el Cerimoniós. [Carlemany i Girona]. L'arqueta d'Hixam II. Realitzada en argent daurat és ornamentada amb motius vegetals amb semblança a l'art califal cordovès. Del segle X és una de les peces més antigues que conserva el museu. Per unes inscripcions, se sap que va ser un regal del califa Al-Hàkam II al seu fill Hixam II. (Ampliar) - Acte del ple del Reial Estament Militar del Principat de Girona al Museu de la Catedral. 20/04/1974. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. La Llitera de la Mare de Déu d'Agost. Situada a l'antiga capella de l'Esperança, va ser un encàrrec realitzat a Lluís Bonifaç i Massó (1730-1786),escultor de Valls, per al costum antic de col·locar una llitera amb una imatge de la Verge jacent al temple durant l'octava de l'Assumpció. D'una gran teatralitat, és d'estil barroc, daurat per Bruno Rigalt de Barcelona, i sembla un cadafal amb quatre àngels que sostenen una gran corona daurada amb damassos. Dins aquesta capella es troba la tomba del bisbe Guillem Ramon Boïl i Mercader mort el 1532, en un arcosoli dins del mur esquerre, amb columnes en ambdós costats i rematat per un frontó triangular el qual es troba el Pare Etern. El sarcòfag de marbre presenta la figura del bisbe jacent amb vestidura pontifical i mitra. Sobre el sepulcre hi ha l'escut d'armes del bisbe. El mausoleu de Guillem Ramon de Boïl, és fruit d'una remodelació d'un antic refectori canonical de la Seu. El bisbe de Boïl, demanà l'autorització per les obres l'any 1531, i el març de l'any següent ja s'havia construït l'altar. [La Capella de l'Esperança]. El retaule de Santa Helena. Peça important dins de la pintura catalana del renaixement del cinc-cents, és obra d'Antoni Norri i Pere Fernández. Des del seu emplaçament original, adossat a les reixes del presbiteri davant de l'actual capella del Sant Sepulcre, l'any 1627 és traslladat a la Capella de l'Anunciació, on s'estarà fins el 1707, quan passa a la Capella dels Quatre Evangelistes. A l'acabar la Guerra Civil és instal·lat a la Capella de Sant Joan (després de Santa Helena) on roman fins l'any 1982, quan definitivament es ubicat a les Sales Capitulars. (Ampliar) - Roda de premsa per presentar la restauració del Tapís de la Creació que retorna a la Catedral de Girona després de passar pel Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC) del Departament de Cultura. Hi assisteixen el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont i el bisbe Francesc Pardo. 02/04/2012. Sílvia Planas Dalmau. CRDI - Ajuntament de Girona.	(Ampliar) - Custòdia de Corpus conservada al Tresor de la Catedral. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Primer full de l’Apocalipsi del Beatus de Girona, conservat al Tresor de la Catedral. 1911-1944. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Reliquiari dels Sants Dubtes conservat en el Tresor de la Catedral. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Bastida muntada per a la filmació del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona. 1965. Lluís Bonavia Poch. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Antoni Varés filmant el Tapís de la Creació de la Catedral de Girona. 1965. Lluís Bonavia Poch. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Museu de la Catedral. Biblioteca amb l'arxiver mossèn Gabriel Roura i Güibas (1932-2008). 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona. --- -

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés