Veneracions. El bisbe de Girona Arnau de Mont-rodon (1335-1348), tenia una gran devoció a aquests sants màrtirs. Ja abans d'accedir a l'episcopat, sent canonge obrer de la mateixa seu de Girona, va disposar la capella en honor dels sants, en la girola de la Catedral, al costat de la porta de l'antiga sagristia, ara Capella conventual. En una urna col·locada sobre l'altar de l'esmentada capella s'hi dipositaren relíquies d'aquests sants, i damunt aquesta urna, els busts dels màrtirs, la mateixa capella en la que s'hi venerà durant alguns segles "sant" Carlemany, personatge al qual en la Catedral de Girona se li tributà culte, amb ofici propi, fins que Roma ho prohibí. El Bisbe Sivilla, l'any 1883, manà retirar l'estàtua atribuïda a Jaume Cascalls, que finalment resultà no representar l'emperador. Estàtua de gran valor artístic, figura en el Museu de la Catedral. El canonge i futur bisbe, Arnau de Mont-rodon, viatjà a Roma per tal de recollir dades de la vida i del testimoni martirial de Germà, Just, Paulí i Sici. La recerca no donà el resultat que s'esperava, peró la devoció als sants continuà ben viva entre els gironins.
El dia 7 de juliol de 1419, el rei Alfons el Magnànim, essent al monestir de Sant Cugat del Vallès, signà el Privilegi de fundació del Gremi de picapedrers, fusters, ballesters i paletes, de la ciutat de Girona, sota l'advocació dels Quatre Sants Màrtirs. Odenà que cada any en la festa dels sants els agremiats deixessin de treballar i assistissin a la missa, amb sermó i altres oficis que se celebraven en l'esmentada capella. Els agremiats pagaven 12 diners cada any. El mateix dia, en el claustre de la Catedral, es reunirien els quatre pabordes i un mínim de dotze agremiats, per tal d'elegir els pabordes que regirien durant l'any la Confraria. A càrrec del fons de la Confraria se celebrarava, cada setmana, una missa a l'altar propi i una altra a l'altar de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu, en sufragi dels confrares difunts, i es compraven dotze ciris que eren portats per altres tants confrares en la processó de Corpus.
El 26 de novembre de l'any 1480 Ferran el Catòlic signà un nou Privilegi, en el que s'esmenta que els Quatre Sants són patrons dels picapedrers, fusters i mestres d'obres, però ja no hi consten els ballesters. Sembla que aquest ofici havia desaparegut o caigut en crisi a causa de la utilització de la pólvora; les armes de foc haurien substituït les antigues ballestes. Entre les disposicions destaca la que preveu la defensa dels agremiats contra l'aparició d'intrusos que tot i no estar formats com ells en l'ofici, els prenen la feina, fins a l'extrem que alguns dels d'edat avançada han caigut en la misèria.
Es coneixen dues edicions diferents de goigs dels Quatre Sants Màrtirs, una d'elles amb lletra del famós Rector de Vallfogona, Vicens Garcia (2).
Consta documentalment que l'any 1537, es representà a la Torre Gironella una obra teatral que tenia com a tema la vida i el martiri dels quatre sants gironins. Gibert indica que també se'ls venerava a la capella consistorial de Sant Miquel, en un altar que l'any 1859 va ser cedit a l'església de Sant Martí.

La festa. La seva festa es celebrava el 31 de maig fins que el 1420 va ser traslladada al dilluns de la Santíssima Trinitat, el primer després de Pentacosta, mentre que el calendari religiós actual els assigna la data del 2 de juny (3).
Durant el segle XV es celebrava a Girona una fira dedicada als quatre sants. L'any 1419 els Jurats de la ciutat determinaren celebrar solemnement la festa, i declarar-los patrons de Girona, atès que eren fills de la ciutat i comarca. En el Manual d'Acords d'aquest any afirmaven que Sant Germà era fill de Girona, Sant Paulí, de Sarrià de Ter, Sant Just de Vilasasens i Sant Sici, de Sant Julià de Ramis.
Segons Amades en el seu "Costumari Català", fins el 1893 es feia encara a la plaça del Vi una gran festa amb ballades de sardanes. A la façana de la casa Barceló, al davant de l'Ajuntament de Girona, es conserva un baix relleu de pedra, de l'any 1541, que reprodueix els noms i els bustos dels quatre sants, i al seu davant i durant tot el dia, als seus peus, cremaven ciris i candeles que encenien els devots. A principis del segle XX la festa es va perdre i els picapedrers van prendre per patrona santa Llúcia, igual que les modistes. Amades també esmenta que el nom del més petit dels quatre germans, Sici, es va traduir al castellà per Isidro, nom que portava el pagès de Madrid que va arribar a la santedat fent treballar els àngels mentre ell anava a resar. Segons l'etnòleg, l'error va sorgir en catalanitzar aquest nom, ja que, en comptes de prendre l'original Sici, es va traduir per Isidre.

Els Quatre Sants màrtirs a la façana de la Casa Barceló, a la plaça del Vi. 1973. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

De la plaça del Vi.... Davant l'Ajuntament de Girona, a la casa Barceló, al número 9 de la plaça del Vi, es conserva un relleu amb les figures de mig cos dels quatre sants gironins, del que es desconeix l'autor i que caldria datar la seva talla cap a avançat el segle XV. El seu emplaçament actual es remonta a finals del segle XIX, quan el relleu es traslladà des d'un indret que desconeixem. La iconografia emprada rememora formes paleocristianes, evidents tant en els rostres i cabells com a les vestidures. Per la gesticulació s'endevina una conversa per parelles dels quatre màrtirs. Tanmateix l'artista ha intentat, sense massa èxit, situar l'escena en un interior, tal com ens ho indica la representació de les pilastres laterals i l'entaulament, on es registren els noms dels màrtirs. Tanmateix, probablement cada sant sostenia un símbol del martiri que havia sofert, elements avui desapareguts.

Els Quatre Sants màrtirs a la façana de la Casa Barceló, a la plaça del Vi. 2006. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

A la làpida de la zona inferior hi apareix un text que ha estat objecte de polèmica entre els paleògrafs i historiadors. Ja L'any 1882, l'historiador Girbal es queixava de la difícil lectura degut a què havien empastifat la làpida. Posteriorment i després d'haver-se restaurat la façana i netejat la làpida, es donaren tres interpretacions d'aquell text. La primera, la de Josep Grahit (1959), recollida també per Fabre, indica que diu: "el dia 14 de juny del part de la Verge, 1484, dia dedicat a vosaltres, Nalanga caigué a aquest lloc d'una alçada de més de tres colzes, en mans del pare. Heus aquí que viu miraculosament". La segona interpretació apunta que Nalanga va ferir la seva mare causant-li una nafra de tres colzades de profunditat, cosa que no és possible, ja que tres colzades seria més d'un metre. La tercera ho tradueix com: "14 de juny, any del part de la Mare de Déu, 1484, en el dia a vosaltres dedicat la pluja va portar la palanca a aquest lloc: juntament l'aiguat, que va arribar a més de tres colzes, va cessar d'una manera admirable: 1541".

La urna-reliquiari dels Quatre Sants Màrtirs de Girona a la capella que li és dedicada a la Catedral de Girona. - (Ampliar)

...a la Catedral de Girona. A la capella dedicada als Quatre Sants Màrtirs, que abans i temporalment havia estat de "sant" Carlemany, s'hi conserva una urna-reliquiari del primer terç del segle XIV, amb uns busts dels sants afegits a la part superior, que daten de 1659.
El 1312 es va iniciar la construcció de la nau gòtica, començada per la capçalera, amb la construcció de l'absis, un deambulatori amb nou capelles i l'inici de les tres naus, que no s'acabaria fins al 1604. També es plantejava la possibilitat de dotar l'altar major d'un baldaquí d'argent que coronés l'ara romànica. El 12 d'agost de 1292, el canonge Tresorer Guillem Gaufred disposava en una clàusula del seu testament: "Deixo també per edificar la capçalera de l'esmentada església o el cimbori d'argent, sobre l'altar de la benaurada Maria, a coneixença del senyor bisbe i del capítol, aquells deu mil sous barcelonesos que havia promès donar fa temps a aquest fi". El llegat era ambivalent; deixava al parer del bisbe, aleshores Bernat de Vilamarú (bisbe entre 1292 i 1312), i dels canonges destinar els diners del llegat o al projecte de la nova capçalera o a la confecció del baldaquí d'argent.
El dia 29 d'abril de 1312, el bisbe Guillem de Vilamarí (bisbe entre 1312 i 1318), nebot de l'anterior, i el capítol de canonges, redactaren un Estatut relatiu a la construcció de la nova capçalera que constaria de nou capelles i es faria a expenses del llegat de Guillem Gaufred, treball pel qual varen nomenar comissaris Ramon de Vilarig, ardiaca, Arnau de Mont-rodon, canonge, i Dalmau de Pujals, prevere de Capítol.
La intervenció del canonge Arnau de Mont-rodon no es limità al seguiment de la construcció, sinó que costejà la capella que va dedicar als Quatre Màrtirs gironins. El 1332 ja estava edificada i erigit l'altar corresponent, en honor dels quals fundà un benefici presbiteral, i damunt l'altar hi va fer col·locar una urna amb les restes dels sants. Quan va ser elegit bisbe de Girona el 1336, expandí la festa per tot el bisbat, com també va fer, més tard, amb la festa de sant Carlemany que instituí el dia 14 d'abril de 1345.
El bisbe Arnau de Mont-rodon s'ocupà personalment de compondre les diverses peces que integrarien l'ofici litúrgic dels Sants Màrtirs. La "Consueta Antiquissima Ecclesiae Gerundensis", de 1360 escrita essent bisbe Berenguer de Cruïlles (4), consigna l'ofici que la Seu de Girona dedicava als esmentats màrtirs. La Missa Matinal es celebrava a l'altar dels Sants Màrtirs, amb missa pròpia, mentre no hi hagués concurrència amb festa de Signe Vell o Clàssic.

L'any 2021, durant les obres al Museu de la Catedral, algunes peces varen ser exposades a les capelles laterals. Això va permetre veure junts, provisionalment, a la mateixa capella dels Quatre Sants Màrtirs la urna dels sants i l'estàtua de Sant Carlemany. - (Ampliar)

Un "Leccionari" del segle XIV conté la narració del martiri o "Passió" dels sants gironins, composta pel mateix bisbe Arnau de Mont-rodon, qui també és autor de la "Llegenda de la presa de Girona per l'emperador Carlemany". La primera part de la "Passió", després d'afirmar que els quatre màrtirs són naturals de Girona, s'inspira clarament en la "Passió" dels Quatres Sants Coronats de Roma, fent-los hàbils treballadors de la pedra i delicats escultors. També hi reposen els diàlegs dels sants màrtirs amb el governador Rufí i les argumentacions dels protagonistes defensant les respectives raons. Després de la narracié del martiri, l'autor reprèn la tradició local, tal com ocorre en la "Llegenda de Carlemany", situant el final de la "Passió" en la geografia gironina. Així, es diu que Germà, Just, Paulí i Sici foren martiritzats a la Vall Tenebrosa, nom medieval que dessignava l'actual Vall de Sant Daniel; que unes "ortodoxes" dones es fan càrrec dels cossos dels màrtirs i els enterren en una esglesiola dedicada a Santa Maria, extramurs de la ciutat, lloc on més tard s'hi bastiria l'església de Sant Feliu. El bisbe Montrodon també esmentava Carlemany, de qui havia compost la llegenda, i deia que havia transformat la mesquita de Girona en Catedral de Santa Maria i que hi traslladà les relíquies dels Quatre Sants Màrtirs.
A la capella que els és dedicada es conserva, com a peça central, una urna-reliquiari, de pedra de Girona, gòtica, del primer terç del segle XIV, i als murs laterals, el sepulcre d’Arnau de Mont-rodon, a l’esquerra, i, a la dreta, el de Bertran de Mont-rodon. El reliquiari s’ha atribuït al mestre Joan de Tornai, d’origen francès, amb relació directa amb Girona, a la dècada de 1320, on tenia la residència. En una reforma posterior s’hi van afegir, a la part frontal, unes escultures d’alabastre que representen els Quatre Sants i, a l’arc central, la Mare de Déu alletant el Nen acompanyada del bisbe Arnau en actitud orant. Els busts dels Quatre Sants de la part superior de la tapa són un afegit de 1659.

La campana dels sants. A la Catedral de Girona es conserva una campana nomenada de Sants Germà, Paulí, Just i Sici, ”la Quotidiana”. Va ser construïda pel fonedor Barberí el 1941. Presenta les inscripcions "Ave Princeps martirum. Te martirum candidatus Dne. laude exercitus. Quatuor Sanctorum martyrum Germani, Paulini, Justuri et Citii. Patrocinio dicata ritualique antistitis benedictione mense maii MCMXLI. Honorificata, pro clero et populo Gerunden quotidie illorum præsidium invoco. Nec frusta igitur Quotidiana nominor" (Salvi pr&iacuute;ncep dels màrtirs. L’exèrcit de màrtirs vestits de blanc et lloen Senyor. Beneïda pel bisbe sota el patrocini dels Quatre Sants Màrtirs Germà, Paulí, Just i Sici durant el mes de maig de 1941. Honorificada per el clero i el poble de Girona perquè els invoqui cada dia a les seves pregàries. Per aquest motiu m’anomenen Quotidiana).
Conté el segell capitular "#+ Sigillum Capituli Gerundensis Ecclesiæ #" i imatges dels Quatre Màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sici, Sant Esteve protomàrtir i 2 palmes creuades.

---

Notes

(1) - No hi ha unanimitat sobr els oficis que practicaven els quatre mà:rtirs. La majoria de versions els assigna a tot l'ofici de pedraire o picapedrer. - Tornar al text

(2) - En els goigs es feia constar: "a cegos i muts tornàreu la vista i lo parlar / altres miracles obràreu molt dignes de celebrar / vostra vida exemplar era de molts quilats". Mossèn Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona, durant la seva estada a Girona, va compondre un goigs on deia: "Girona serà ditxosa / i per lo món celebrada / sols per ésser regada / amb vostra sang preciosa". - Tornar al text

(3) - La devoció als Quatre Màrtirs tenia una llarga tradició entre els gironins, per més que no s'havia concretat en cap forma de culte; només se'n feia memòria a través de la lectura de les lliçons del martirologi en l'ofici coral. L'exemplar del martirologi d'Adó, que es guarda en l'Arxiu Capitular, copiat entre els anys 940-960 pel cabíscol Riquer, cita la festa dels Sants Màrtirs el dia 31 de maig: "II kls. iunii. In Ispanis, civitate Gerunda, natales sanctorum Germani, lusturi, Paulini et Sicii qui per diversa tormenta martyrium adquisierunt". - Tornar al text

(4) - Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) va ser bisbe de Girona (1349-1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359-1362), nomenat per les Corts de Cervera. - Tornar al text

---

Bibliografia

- "El sepulcre reliquiari dels Quatre sants Màrtirs de Girona". Article publicat a "Reliquiare Sanctorum in Catalonia", número 17, maig-juny 2023.
- "El culte als quatre sants màrtirs de Girona". Gabriel Roure. 1998. Publicat a "Analecta sacra tarraconensia", ISSN 0304-4300, núm. 71, pàgs. 711-719.
- "Llegendes i miteris de Girona". Carles Vivó. 1989. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN: 84-8637-760-9.
- "Els patrons dels picapedrers eren de la Pera". Pere Madrenys. Article publicat al diari "El Punt" el 8/6/1993.
- "Los cuatro santos mártires de Gerona". Joaquin Gironella. Article publicat al diari "Sitios de Gerona" el 2/6/1973.
- "Guia d'escultures als carrers de Girona". Jaume Fabre, 1985. Ajuntament de Girona. Dip. Leg. GI-819/1985.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.
- "La Vall de la Pera". Henry i Dídac Ettinghausen. 2005. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN: 84-9518-776-0.

---