La Caseta del Rellotge, obra de Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 1884 – 1970), va ser construïda el 1926 amb l'objectiu de dotar d'un espai adequat el personal encarregat de cobrar la contribució de consums, l'anomenat fielato o burots, responsables de la recaptació i de combatre el contraban i el frau, a l'entrada de Figuerola. En alguns moments el personal d'aquest edifici també dispensava serveis de vigilància del parc de la Devesa. Actualment el seu ús és com a lavabos públics.
L'anomenat pont del Rellotge (1878) sobre el riu Güell. Al centre de la imatge s'observa una caseta de burots, anterior a la construïda el 1926. Imatge de Borràs, 1890-1919. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)
La fitxa del Catàleg del Patrimoni Històrico-artístic (referència cadastral 50869) el descriu així: Petit pavelló de planta quadrada amb coberta a quatre vessants. Al centre té una petita torre de planta també quadrada, amb una coberta d'escates ceràmiques vitrificades de color verd i un rellotge a cada costat. L'edifici conté els lavabos del parc, amb una entrada per cada costat i finestres de vidre emmotllat. La façana és de color crema. La coberta té un ràfec amb biguetes.
Passeig de la Devesa amb la Caseta del Rellotge, a l'esquerra, i el pont homònim, a la dreta. 1926. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)
El 27/8/1932 la revista gironina "Clar i Net" publicava que "Una de les coses que ens honoren i criden més l'atenció als forasters, són les casetes dels burots, petits xalets que són una monada, tots ells amb rajola blanca i verda i dues pilotes de futbol a la teulada. La de la Devesa té cloquer i tot i un rellotge de quatre cares que cada una fa el què vol. No cal dir que la vegetació prop d'aquests xalets és exhuberant: flors, sacs, garrafes...".
(Ampliar) - Benedicció de l'estandard de la Societat Coral La Veu de Clavé. Comitiva de corals passant pel pont del Rellotge, sobre el riu Güell. Al fons s'observa la Caseta del Rellotge. 20 de setembre 1929. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.
ELS BUROTS.
Burots era el nom que es donava als funcionaris municipals encarregats de cobrar els drets d'entrada d'alguns bens de consum, generalment queviures i tot sovint carns i greixos provinents de bestiar no sacrificat en l'Escorxador Municipal, situats a l'entrada de pobles i ciutats, durant el segle XIX (1) i fins a 1962. Per extensió, també s'anomenava burot a l'oficina o barraca a l'entrada d'una població on els susdits funcionaris cobraven aquest impost. Normalmentes trobaven al costat dels camins principals o a les entrades dels pobles o ciutats.
(Ampliar) - Burot al portal de Figuerola. Jaume Pons Martí. Publicat a l'article "Els burots" d'Enric Mirambell.
Les maneres dels burots, segons la premsa de l'època, no sempre era la que s'esperava d'aquests funcionaris (2). Joaquim Pla Dalmau publicava el 22/1/1989 al "Diari de Girona" que "la gent, en general, se les enginyava totes per passar el matute sense pagar. Fins i tot es deia que en els cotxes de morts que tornaven del cementiri, aleshores, terme de Sant
Daniel, s'hi entraven carns per al consum deis ciutadans. El burot tenia mal cartell i se'l considerava un gandul; feia moltes bacaines, assegut a prop de la garita dels consums. Jo vaig conéixer els darrers burots i puc donar fe que, la majoria, eren bons funcionaris". Els burots punxaven els paquets (3) de bagatge per detectar si contenien mercaderies sotmeses al pagament d'arbitris. Aquell estri que esgrimien els antics burots els va donar, també, el nom de punxa-sàrries.
(Ampliar) - Rebut lliurat per un dels burots de Girona per la introducció d’oli a la ciutat. Ca. 1899. Arxiu Històric de Girona.
Quan la ciutat era totalment voltada de muralles i les entrades i sortides només es podien practicar a través dels portals (4), el moviment de persones i de mercaderies podia ser controlat estrictament. De nit, els portals es tancaven, i durant les hores del dia la presència d'un burot a cada portal en garantitzava el control. Amb l'enderrocament de les muralles la vigilància va perdre efectivitat, llevat de pels que anaven a peu, que els era més fàcil sortejar els passos vigilats.
(Ampliar) - Entrada al Parc de la Devesa. A l'esquerra, la Caseta del Rellotge. 1930-1940. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona
De controls dels burots, i les corresponents casetes, n'hi havia al carrer de la Rutlla, a la cantonada amb l’actual carrer Joan Reglà (abans aquella zona era tota d'horts), el de Pedret, que era al començament de la ronda, el de Santa Eugènia, davant de la Farinera Teixidor, el del carrer Barcelona, prop de l’encreuament amb el de Santa Coloma, el de Sant Daniel era després de passar Sant Pere de Galligants, el del pont de la Barca controlava els que venien de Sant Gregori, a la sortida del pont, el del carrer del Carme, pels volts de can Crestó i el de la de la Devesa era al pont del Rellotge.
Sovint, els ciutadans de Girona anaven a menjar als establiments de la rodalia perquè els àpats sortien més bé de preu, atès que les primeres matèries no havien pagat els consums.
(Ampliar) - Obres de cobriment del riu Güell a l'altura de la Devesa davant la caseta del Rellotge. 1963. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.
L’any 1962 el govern espanyol va abolir la contribució de consums i, amb ella, la figura dels burots. Amb l’impost i l’antic ofici també varen desaparèixer del paisatge urbà les casetes on els funcionaris municipals s’aixoplugaven i guardaven les balances, els pesos, els talonaris de rebuts i altres estris necessaris per cobrar taxes a les mercaderies i els vehicles que la gent portava als nuclis urbans.
(Ampliar) - Pont del Rellotge sobre el riu Güell, amb la Caseta del Rellotge a la dreta. 1928. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.
Notes
(1) -
El 1845 es posaren les bases d’un nou sistema tributari que amb diferents retocs i modificacions fou vigent fins a la reforma fiscal dels primers anys de la Transició. Una de les novetats que comportà la reforma de 1845 fou la introducció de l’impost dels consums, que es basava en la generalització del drets de portes pel qual algunes ciutats des de la baixa edat mitjana gravaven les mercaderies (I. Prades, op. cit). -
Tornar al text
(2) -
El diari "La Nueva Lucha" del 1/4/1887 publicava que "Y siguen las reyertas y los escándalos á puñetazo limpio en la puerta de Francia por cuestión de Consumos, y habiendo ocurrido más de una vez que personas que ni por asomo han tratado de entrar cosa que está sujeta á pago, se han visto obligadas á reprender á dichos guardas por sus maneras bruscas de interrogar".
El 4/8/1891 el "Diario de Gerona de avisos y notícias" publicava: "Ayer á las tres de la tarde cerca la fuente del Rey, fué detenida y decomisada por los empleados del ramo de consumos una ternera viva, que procedente de la Crehueta era conducida á Sta. Eugeríia apesar de haber manifestado el conductor su procedencia y destino, no solo á los apreensores sino al jefe del fielato del Carmen á donde fu&eeacute; conducida. Pero pasó el asunto a la Delegacíon, se resolvió, como es lógico y justo que siendo el animal vivo no cabia el decomiso; conviene pues que los empleados del ramo se enteren bien de las circunstáncías en que procede el decomiso para evitíar no sólo perjuicios y molestias como las del caso que nos ocupa, sino también para no dar motivo á que aumente la aversión á un impuesto ya de sí odioso. Por fortuna el espíritu recto y justiciero de la superioridad pone al público á cubierto de cualquier exceso ya sea malicioso ó de buena fé". -
Tornar al text
(3) -
Un dels protagonistes de la novel·la "Girona 1900", de Rafael Gay de Montellà, topa amb els burots quan arriba per primer cop a la ciutat: "S'aturà sota un portal obscur obert a la muralla. Uns homes malcarats s'acostaren. Obriren la portella i burxaren amb uns fiblons de ferro els farcells lligotats". -
Tornar al text
(4) -
L’accés a la ciutat es regulava a través de les diferents portes obertes a la muralla: la d’Álvarez a l’extrem del carrer d’Isabel II (avui carrer Nou), la de l’Areny a la plaça de les Cols (avui Rambla de la Llibertat), la de la Barca, la del Carme, la de França, al costat de la plaça de Sant Pere; la de Figuerola; la de Sant Cristòfol a la pujada de Sant Cristòfol; la de Sant Pere al costat de l’església del mateix nom i la
d’en Vila a l’actual carrer de Sant Francesc (Enrique Claudio Girbal, "Guia-cicerone de la inmortal Gerona", Girona, 1866). -
Tornar al text
Bibliografia
- "Els burots". Lluís Orri i Perich. Article publicat al diari "El Punt" el 8/6/2008.
- "Els burots". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 17/5/1992.
- "Burots". Narcís-Jordi Aragó. Article publicat al diari "El Punt" el 26/9/1994.
- "Els burots". Maurici Duran. Article publicat al "Diari de Girona" el 14/7/1990.
- "Muralles, burots i consums: els fonaments fiscals de les muralles". Isidre Prades Buixons. 2024. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. LXV.
(Imatge sencera) - La Caseta del Rellotge amb un burot. Ca. 1930. Detall de fotografia d'autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Ricard Giralt i Casadesús. 1934. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La Caseta del Rellotge. Il·lustració d'Ernest Dalmau Pararols a l'"Auca de la Devesa" (2025).
(Ampliar) - Fitxa del Catàleg del Patrimoni Històrico-artístic de l'Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Fitxa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l'Ajuntament de Girona.
-